Areatza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
||
Línia 54:
=== Edat Moderna i present ===
Gràcies al desenvolupament de l'activitat comercial i l'enfortiment del sector ferri durant el segle XVI, Areatza patí una etapa de prosperitat i creixement. La reconstrucció de l'església parroquial, l'edificació de noves cases, la instal·lació de diverses fargues o l'edificació d'un raval més enllà de la porta sud de la muralla (l'actual carrer d{{'
Durant el set-cents, amb l'expansió general i l'auge del sector del ferro, Areatza sofrí una nova etapa de creixement que es reflectiria en un nou augment de la seva població. Arribaren a la vila nombrosos immigrants, sobretot en les dècades centrals, de [[1730]] a [[1780]], des de les zones rurals de la comarca.
Línia 83:
* ''Ajuntament'' : construcció del segle XIX d'[[estil neoclàssic]], obra de [[Luis de Bengoechea]]. Edifici apaïsat amb ampla façana cap a la ''plaça d'Aska''. La planta inferior està porticada amb onze arcs de mig punt.
* ''Palau Gortazar (o del Riscal)'' : l'edifici més noble i aristocràtic de la vila. La planta inferior correspon a finals del segle XVI i les superiors, de maó, són del primer terç del XVII. Les pintures heràldiques que adornen la part frontal són de [[1735]] aproximadament.
* ''Plaça d'Aska'' : dominada per la ''Font de l'Aska'' o ''Font de la carxofa'', com se la coneix popularment. La font data de [[1851]] i posteriorment se la rodejà amb l{{'
* ''Torre de Leguizamón'' : derribada al construir-se les piscines municipals. Era de planta quadrada, d'onze metres de costat, vuit d'alçada i murs d'un metre de gruix. La porta, amb forma d'ogiva, s'obria a la façana est i tenia espitlleres en tots els seus fronts.
Línia 106:
=== Parc Natural del Gorbeia ===
Espai protegit situat entre les províncies d'[[Àlaba]] i [[Biscaia]]. És el Parc natural més gran del [[País Basc]] amb una superfície de 20.000 ha. Abarca els municipis d{{'
Fou declarat [[Parc natural]] mitjançant Decret del [[Govern Basc]] el [[21 de juny de 1994]], amb la finalitat de protegir el seu patrimoni natural, afavorir el desenvolupament rural i fomentar el seu coneixement i gaudi.
| |||