Durant els primers anys del [[segle XX]] aquesta [[entitat]] va ser molt activa, i una de les més vives. Posteriorment, va quedar diluïda en el florent moviment associatiu que propicià l’aparició d’altres entitats i en la creixent penetració d’estètiques allunyades o enfrontades al [[wagnerisme]]. Bona part dels promotors de la idea formaven part del consell de redacció de la revista [[[[Joventut (revista)|Joventut]]]], que fins a la seva dissolució l’any [[1906]], van crear un front actiu per defensar el [[wagnerisme]] i el rigor interpretatiu en qualsevol manifestació musical. L'activitat de l'Associació defensà apassionadament el respecte rigorós de les creacions wagnerianes, criticant el que anomenaven ''versions italianes'' de les mateixes, en què se suprimien nombrosos fragments dels drames.<ref>Associació Wagneriana. Primera reunió: protesta manuscrita per l' execució d{{'}}''El capvespre dels Déus'' al [[Gran Teatre del Liceu]]. Barcelona, 1901. Biblioteca Nacional de Catalunya.</ref> Van aconseguir grans fites, tan significatives com el tancament de la llum de la sala en les representacions [[òpera|operístiques]] al [[Gran Teatre del Liceu]]; l’estrena consecutiva de les òperes de [[Richard Wagner]] amb un creixent rigor,; la interpretació sencera de la [[Tetralogia wagneriana|Tetralogia]] el [[1910]], amb la participació del director musical [[Franz Beidler]], espòs d'[[Isolda Wagner]];<ref>''Teatralia: número Wagner''. Barcelona. Núm. 64, any III (26 de març de 1910). Inclou "Interview ab en Joaquim Pena".</ref> i la celebració del ''Festival Sagrat'' en ocasió del centenari del naixement de Wagner<ref>Associació Wagneriana: Programa de mà dels concerts del ''Centenari de Ricart Wagner, 22 maig 1813-1913, Palau de la Música Catalana''. Biblioteca Nacional de Catalunya.</ref> al [[Palau de la Música Catalana]], amb el concurs de l'[[Orfeó Català]] i de la [[Orquestra Simfònica de Barcelona]], representant [[Parsifal]] amb la interpretació de [[Francesc Viñas]] i [[Lina Passini Vitale]].<ref name="AVIÑOA01"/>En canvi, l'ambiciós projecte de la posada en escena de [[Parsifal]] al [[Tetralogia wagneriana|Monestir de Piedra]] el 1912, en cooperació amb l'Associació Wagneriana de Madrid (creada en 1911 i presidida pel [[Duc d'Alba]] va quedar frustrat, i amb ell la temptativa d'establir un lloc de referència significativa pels wagnerians seguint l'exemple de [[Bayreuth]].<ref>El Teatre Català''. Barcelona. Núm. 66, any II (31 de maig de 1913). Inclou "Interviu amb en Joaquim Pena", de Lluís Sisquella.</ref> L'interès pel respecte a la integritat de la creació wagneriana comportà també que els [[escenògraf|escenògrafs]] encarregats de la posada en escena a Barcelona, [[Fèlix Urgellès]] i [[Oleguer Junyent]], es desplacessin a [[Baviera]] per conèixer els muntatges originals.
L’entusiasme inicial i la feina que es va dur a terme entre [[1902]]-[[1906]] va anar decreixent, coincidint amb les acaballes de la revista ''[[Joventut (revista)|Joventut]]'', que va ser el major suport de l’Associació.<ref name="AVIÑOA"/> Analitzant l'activitat de l'Associació Wagneriana en aquesta primera etapa de màxima productivitat podem esmentar les següents empreses:
