Diferència entre revisions de la pàgina «Conflicte turco-kurd»

m
Correcció tipogràfica: espai sobrant
m (Revertides les edicions de 81.184.97.239 (discussió) a l'última versió de OrtoBot)
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
Petites unitats del PKK executaren, ja el 1983, atacs sobre oleoductes petroliers i mantingueren escaramusses amb soldats turcs. Una aliança amb el [[Partit Democràtic del Kurdistan]] iraquià (PDK) permeté la construcció de camps d'entrenament del PKK i del seu quarter general, l'anomenat campament de Lolan, en l'àrea iraquiana.
 
Aquests primers atacs importants van ser presos com una oportunitat per anunciar la formació de l'ala militar [[Hêzên Rizgariya Kurdistan]] (HRK) i marquen el començament de la guerra del PKK a Turquia. Els primers anys de la guerra va tenir poc èxit per al PKK i li van causar grans pèrdues. L'organització patia d'escassetat de combatents experts, i pels seus mètodes de reclutament i l'ús del terror contra presumptes col·laboradors kurds, que no es va aturar davant dels nens i les dones, difongué un sentiment de terror, més que no pas de simpatia, entre la població civil kurda. La creació de l{{' }}''Eniya Rizgariya Neteva Kurdistan'' (ERNK, [[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan]]) hauria de posar remei a aquesta deficiència mitjançant altres mètodes de reclutament, la formació i els atacs militars i duent a terme activitats de propaganda per a la població.
 
=== Escalada ===
 
=== Reestructuració ===
En un congrés del partit el 1986, el PKK decidí de dissoldre l'HRK i crear al seu lloc l{{' }}''[[Exèrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan|Artêşa Rizgariya Gelê Kurdistan]]'' (ARGK) com a organització exclusivament armada. Les accions de terror que haurien de cessar en el futur, i la baixa efectivitat de l'HRK foren el motiu per aquesta reestructuració. L'[[Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan|ERNK]] s'hauria d'ocupar exclusivament de la propaganda i el reclutament al [[Kurdistan Turc]] i Europa en el futur. Efectivament, el PKK aconseguí quallar a principis dels [[dècada del 1990|anys 90]] en la població i aconseguí molts adeptes en la seva lluita.
 
Tanmateix, la causa d'això no foren només les exitoses activitats de propaganda, sinó sobretot la intensificació, des de 1987, de les represàlies contra la població civil per part de les forces de seguretat turques al sud-est del país. El mateix any es proclamà, sobre onze províncies kurdes, la llei marcial; sota les condicions de l '[[Estat d'excepció]] les forces de seguretat turques consideraven gairebé cada kurd com a terrorista potencial. Hi havia unitats antiterroristes instal·lades i les forces de seguretat s'incrementaren en el seu nombre total, de manera que per al 1990 al voltant de 200.000 soldats, 70.000 policies, 25.000 guàrdies de poble i 1500 especialistes antiterroristes lluitaven contra 2500 rebels del PKK. Amb la proclamació de l'estat d'excepció començà l'època en què les forces turques, amb mesures brutals, deportaren els habitants dels pobles kurds, als quals s'imputava que donaven suport al PKK, i cremaren les seves cases. Fins a finals de 1997, segons dades oficials turques, 3100 aldees foren destruïdes, la qual cosa deixà a més de 370.000 persones sense llar.
1.123.225

modificacions