El sistema: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Sociolingüística; Afegida Categoria:Sociologia usant HotCat
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 3:
{{Citació|Per «establishment», no només vull definir els centres oficials de poder -per bé que, certament, són part d'això-, sinó a tota la matriu de relacions oficials i socials dins la qual s'exerceix el poder. L'exercici del poder al Regne Unit (més específicament, a Anglaterra) no pot entendre's sense reconèixer que aquest s'exerceix socialment. <ref>[[Henry Fairlie|Fairlie, Henry]], «Political Commentary»,'' [[The Spectator]]'' (23 de setembre de 1955). </ref>}}
 
El terme va ser recollit ràpidament pels diaris i revistes de tot Londres, la qual cosa va tornar famós en Fairlie, però, Fairlie no va ser el primer a utilitzar el terme ''the establishment'' en aquest sentit, [[Ralph Waldo Emerson]] ho havia fet una segle abans.<ref> Fairlie, Henry. «Evolution of a Term», ''[[The New Yorker]]'' (19 d'octubre de 1968). </ref>L{{' }}''[[Oxford English Dictionary]]'' citaria la columna de Fairlie com el seu ''locus classicus''.
 
Aquest ús de la paraula va ser influenciat probablement pel terme britànic «[[Estat confessional|església establerta]]», que s'usa per a les esglésies oficials a [[Gran Bretanya]]. Molt aviat el terme es va considerar poc útil en la discussió de les elits del poder en molts països, tot i que la paraula anglesa s'utilitza com a [[préstec lingüístic]] en molts idiomes. En l'argot de la [[sociologia]], un que no pertany a l{{' }}''establishment'' és un'' outsider'' (estrany). <ref>[[Norbert Elias]],'' The Established and the Outsiders''(1965) i ''Scientific establishments and Hierarchies'' (ed. amb altres) (1982) </ref>
 
== Ús estès ==