Joan Escot Eriúgena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fenomens > fenòmens
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 36:
També planteja la divisió de la natura en les '''quatre espècies de la phýsis'''. Podem distingir aquella part de la natura que:
# No és creada, i és creadora. És Déu en tant que U i [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'home en pot veure la seva obra, els seus efectes.
# És creada, i creadora. El lógos, les idees. Simbòlicament, [[Jesucrist]]. Es tracta d'un element propi de la mentalitat [[neoplatonisme|neoplatònica]], com en el cas de [[Plotí]]. En aquest àmbit regna el món de l'esperit i la llibertat. És remarcable el fet que no considera que les idees siguin per elles mateixes, sinó com a manifestacions de Déu: això suposa una crítica força dura a la Idea [[Plató|platònica]]. Forçant la interpretació de la teoria d'Escot Eriúgena, es podria discutir si l'home es troba aquí, però el seu lloc és a cavall entre la segona i la tercera, amb algunes interpretacions teològiques que col·loquen l'[[ànima]] com a segona espècie, i el cos de l'home com a tercera. En clau [[Agustí d'Hipona|agustiniana]], també és raonable situar l{{' }}''homo interior'' com a segona espècie, i l{{' }}''homo exterior'' com a tercera.
# És creada, però no creadora. És el món creat, visible. En aquesta espècie, regna la determinació de les coses.
# No és creada ni creadora. Déu en si mateix i com a fi de totes les coses, en ell acaba tot. També representa l'impossible, el que no es pot explicar. Del Déu de la primera espècie en podem tenir alguna idea, però no del de la quarta.