Abu-l-Hàssan Alí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en -> a marxar |
m Corregit: d' Abu Yahya > d'Abu Yahya |
||
Línia 3:
El [[1333]] va conquerir [[Gibraltar]] i va derrotar els castellans en un combat naval, però després va patir una derrota a la [[Batalla del Salado]], prop de Tarifa, el [[30 d'octubre]] de [[1340]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia |url=http://books.google.es/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA148&dq=batalla+del+Salado+30+OCTUBRE+1340&hl=ca&sa=X&ei=xWZIUuGiIaeX7QaJ4ICoBg&ved=0CDwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20del%20Salado%2030%20OCTUBRE%201340&f=false |llengua= |editorial=Editorial CSIC |data=1988 |pàgines=148 |isbn=8400068149}}</ref> i es va retirar, havent de renunciar al domini sobre els territoris musulmans de les dues ribes del Mediterrani.<ref>{{es}} Antonio Torremocha Silva, ''[http://books.google.cat/books?id=4HjwCyXHkkoC&pg=PA319&dq=algeciras+1344&hl=ca&ei=B5dMTM3cE4OQjAeq26nYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=algeciras%201344&f=false El fenómeno urbano portuario en el estrecho medieval]'', a ''La ciudad en al-andalus y el Magreb''</ref> Del [[1337]] al [[1348]] va dominar [[Tlemcen]], que va conquerir a l'emir abdalwadita [[Abu Taixufín I]] (1318-1337) el [[1337]] després de tres anys de setge; a la vora de la ciutat es va construir el [[1335]] Al-Mansura, una verdadera ciutat destinada a allotjar a les tropes que assetjaven Tlemcen. Després del [[1337]] va rebre l'homenatge nominal del [[soldà d'Egipte]] i del "rei del Sudan".
[[Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II]] emir [[hàfsida]] (1346-1347) va succeir a [[Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III]]. Aquest darrer li havia encarregat vigilar i garantir la successió al seu gendre, Abu l-Hasan, l'emir marínida. Però al cap d'uns mesos de govern un germà de l'emir, [[Abu Hafs ben Abu Bakr II]], el va assassinar i es va proclamar al seu lloc. Abul Hasan, al·legant l'encàrrec i la venjança, no va tardar a marxar a [[Ifriquiya]] amb un exèrcit el mateix 1347 i va ocupar el país gairebé sense resistència ([[1348]]). Llavors ca cometre l'error d'eliminar un impost que els beduins cobraven als sedentaris i això va provocar una revolta àrab que va causar una seriosa derrota als marroquins prop de Kairouan ([[1348]]) que va afectar seriosament el seu prestigi. La rebel·lió fou general i se sumava a la que hi havia a altres llocs del Magrib com Tlemcen amb els [[abdalwadites]], i finalment el desembre de [[1349]] l'emir marínida va sortir del país en vaixell cap als seus dominis occidentals. Un fill d'
En el camí de retorn, la flota va patir danys i va ancorar a Alger i es va assebantar que el seu fill [[Abu Inan Faris]] s'havia apoderat del tron marínida. Va intentar sense èxit tornar al poder.
| |||