Diferència entre revisions de la pàgina «Lactanci»

3 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Correcció tipogràfica: espai sobrant
m (Corregit: pretèn > pretén)
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
Tan sols es conserven les seves obres cristianes. D'entre aquestes, les principals són: ''De opificio Dei'' (303-304) (''Sobre l'obra de Déu''), on pretén demostrar l'existència de la providència divina, prenent com a base la forma del cos humà; ''De ira Dei'' (''Sobre la ira de Déu''), on sosté, en contra de l'opinió d'alguns filòsofs, que la ira és un component necessari del caràcter de Déu, que ha de repartir un càstig just contra els malfactors; i les ''Institutiones divinae'' (''Institucions divines''). Aquesta última és una obra de gran envergadura, defensa de la doctrina cristiana com un sistema harmoniós i lògic.
 
La seva aportació s'emmarca en l{{' }}''apologètica'' del cristianisme, prèvia a la ''patrística'' pròpiament dita. La seva postura en el debat apologètic sobre si la religió havia d'acceptar o no la filosofia fou clara: com [[Tertul·lià]], fou partidari de rebutjar la filosofia, en tractar-se d'un "camí desencertat per trobar la Veritat". No es pot entendre per la Raó el que s'ha de creure mitjançant la Fe.
 
Lactanci fou criticat pels cristians per les seves creences poc ortodoxes. Va escriure en una retòrica ciceroniana (se'l va anomenar el [[Ciceró]] cristià), en un to més persuasiu que polèmic, procurant justicar la fe per la raó abans que per l'autoritat. Una excepció a aquest estil es troba en el ''De mortibus persecutorum'' (''Sobre les morts dels perseguidors'') escrita en la [[Gàl·lia]] el [[318]], poc després del triomf del cristianisme. Es tracta d'una esborronadora descripció dels successius destins dels emperadors que perseguiren els cristians, especialment a l'època de Lactanci.
1.154.876

modificacions