Revisió del 13:09, 25 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: fortalesa de al-Salama > fortalesa d'al-Salama ← Edició anterior		Revisió del 12:40, 29 abr 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espai sobrant Edició següent →
Línia 5: El [[934]] va recuperar el govern de Mosul i de tot el [[Diyar Rabia]] i va intentar sense èxit obtenir el d'[[Azerbaidjan]], però altra vegada en fou privat per les intrigues de Said ibn Hamdan; aquest fou nomenat governador però Abu Muhàmmad al-Hàssan (935) i llavors la ciutat fou ocupada pel visir [[Ibn Mukla]]. Hasan va fugir a [[Armènia]], i Mossul va quedar en mans dels Banu Habib; però va retornar i va derrotar al seu rival (també taghlibita) Ibn Habib i va recuperar Mossul el mateix [[935]] i finalment en fou confirmat pel califa [[al-Radi]] (936), amb les províncies de Diyar Bakr, [[Diyar Mudar]] i Diyar Rabia. El [[Diyar Bakr]] estava en mans d'un ex-oficial seu d'origen daylamita i el [[Diyar Mudar]] en mans dels [[qaisites]] i un oficial del califa. El [[936]] va provar d'obtenir l'Azerbaidjan altre cop sense èxit. El 938 Abu Muhàmmad al-Hàssan va intentar no pagar el tribut al califa. L{{' }}''amir al-umara'' (una mena de primer ministre) [[Ibn Raik]] va contemporitzar però quan va pujar al poder l{{' }}''amir al-umara'' [[Badjkam]], el va voler deposar (939); no ho va aconseguir. Mort Badjkam (941) va agafar el poder breument [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]] que fou enderrocat pel [[daylamita]] [[Kurankidj]] o Kurankidji (941). Hasan va donar suport a un antic ''amir al-umara'' i ara governador de Síria, Ibn Raik, i al califa [[Al-Muttaqí (abbàssida)\|al-Múttaki]] amenaçats per Ahmad al-Baridi, que controlava [[Wasit]], [[Khuzestan]] i el Baix Iraq ([[Bàssora]]). Ibn Raik va poder ocupar el lloc de Kurankidj el setembre del 941; el febrer/març del 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà [[Abu l-Husayn ibn al-Baridi]] que va ocupar [[Bagdad]] i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdànides a Mossul. Abu Muhàmmad al-Hàssan va acollir be al califa i a Ibn Raik, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridi fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'hamdànida Abu Muhammad al-Hasan ibn Abd Allah va fer assassinat a Ibn Raik després de l'abril del 942 (s'informa com a data el [[4 de juny]] de [[942]]) i es va fer assignar el càrrec d'''amir al-umara'' i el govern de Síria (Djazira), rebent el ''lakab'' honorífic de Nasir al-Dawla (defensor de la Dinastia) amb el que és conegut, i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa (o amb el fill del califa). El seu germà Ali, que li va donar suport, va rebre el títol de ''[[Sayf al-Dawla]]'' (Espasa de la dinastia). [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] va tornar a ser visir (juny del 942). Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del 943) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels baridites de Bàssora i llavors fou visir Abu l-Hasan Ali [[ibn Mukhla]], fill del visir Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí [[ibn Muqla]] que havia exercit sota els califes [[al-Múqtadir]] (908-932) i [[al-Qàhir]] (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, [[Tuzun]], que havia obtingut una victòria sobre els [[al-Baridi]] de [[Bàssora]] i [[Khuzestan]] (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com ''amir al-umara'' (juny del 943) i l'hamdànida Nasir al-Dawla va haver de retornar a Mossul.

Nàssir-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions