|
El 1952 es va jubilar de la seva carrera diplomàtica, i es va retirar a Ginebra, on va dedicar els seus últims anys a escriure sobre les seves vivències. Va alternar la seva estada a [[Suïssa]] amb visites esporàdiques a la seva casa de [[Versalles]], on s'havia establert el seu fill Manuel Azcárate, i que va servir de refugi temporal per a altres exiliats com Juan Negrín, [[Blas de Otero]] i [[Julián Grimau]].<ref name = nieta /> El 22 de febrer de 1959, va participar a [[Cotlliure]] en l'acte d'homenatge amb motiu del 20º aniversari de la mort d'[[Antonio Machado]], on va pronunciar un discurs sobre la figura del poeta.<ref name= retiro />
Dins de la seva obra literària en aquesta època cal destacar ''Wellington y España'', publicat en 1960, escrit després d'estudiar minuciosament els despatxos del [[Arthur Wellesley de Wellington|Duc de Wellington]] durant la [[Guerra del Francès]]<ref>{{citar web|url=http://www.forohistoria.com/libro.asp?id=996|títol=Hispanomanía|data=1 de maig de 2010|autor=Foro de la Historia}} (Extracte d'una publicació d{{' }}''El Mundo'', edició impresa, Any XII, Nº 240. Crònica diumenge 21 de maig de 2000, pp. 14 i 15, i del llibre ''Hispanomanía'', de [[Tom Burns Marañón]], Plaza y Janés, 2000)</ref> amb el que desmunta la versió del militar britànic sobre el protagonisme dels exèrcits espanyols a la [[Batalla de Talavera (1809)|Batalla de Talavera]] de [[1809]].<ref>{{citar web|url=http://hispanianova.rediris.es/8/HISPANIANOVA-2008.pdf|títol=Los bienes relictos de Antonio Cánovas del Castillo. Algunas notas sobre la novela histórica en el bicentenario del 2 de mayo de 1808|data=2 de maig de 2010|autor=Rilova, Carlos|editorial=Hispania Nova}} pàg. 206</ref> Però potser la seva obra més rellevant per la seva importància històrica va ser ''Misión en Palestina: nacimiento del Estado de Israel'', publicat en espanyol i en [[anglès]] (el 1966, com ''Mission in Palestine, 1948-1952''), basat en la seva experiència com a mediador i utilitzat com a referència en bona quantitat de llibres posteriors al·lusius al conflicte àrab-israelià. ''Missió a Palestina'' va ser publicat a Espanya en 1968 per l'editora Tecnos, creada per [[Enrique Tierno Galván]], i dins de la seva sèrie de [[Relacions Internacionals]] dirigida per [[Antonio Truyol y Serra]].<ref>{{citar web|url=http://www.uam.es/otroscentros/TEIM/archivos/documentos/blg_awraq_xviii.pdf|títol=30 años de arabismo español: El fin de la almogavaría científica (1965-1997)|data=1 de maig de 2010|autor= López García, Bernabé|editorial= Universidad Autónoma de Madrid}} Pàg. 6</ref> Segons va publicar el diari [[ABC (diari)|ABC]] de Madrid en la seva presentació, ''L'atzarosa experiència viscuda durant quatre anys, de difícil negociació i de riscos, sobre el territori de Palestina és relatada [per Azcárate] amb una equanimitat i un luxe de detalls sense precedents''.<ref>Diari ABC, edició escrita. [http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1968/05/16/032.html Madrid, 16 de maig de 1968. pàg. 32] (Hemeroteca ABC)</ref>
El 1968 donà el fons documental "Gumersindo de Azcárate" a la [[Institución Libre de Enseñanza]], i poc abans de morir també ho va fer amb el fons "Sanz del Río".<ref>{{citar web|url=http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=1361194|títol=Institución Libre de Enseñanza|data=1 de mayo de 2010|autor=Ministerio de Cultura de España}}</ref> Actualment aquests fons són gestionats per la Fundación Francisco Giner de los Ríos.
|
