Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els seu protegits > els seus protegits
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 63:
Les dues últimes temporades d'Art of this Century, 1945 a 1947, van afirmar la tendència a exposar únicament artistes nord-americans. Van haver-hi exposicions a la seva filla Pegeen, a Janet Sobel, Virginia Admiral, Robert de Niro, Richard Pousette Dart, David Hare i Charles Seliger, el més jove de tots els seus protegits. Durant aquesta última etapa, [[Pollock]] va tenir les seves ultimes exposicions, on va presentar les sèries de ''Sonidos en la hierba'' i ''Accabonac Creek''. La ultima exposició d'aquest pintor va tenir molt més èxit que les anteriors, encara que Peggy no va quedar satisfeta d'aquesta última etapa. L'última exposició de la galeria va ser una retrospectiva de Theo van Doesbrug, la seva primera a exposició. La galeria va tancar les seves portes el dia 31 de maig de 1947, i va marxar cap a París i després cap a Venècia, lloc escollit per Peggy Guggenheim per deixar exposada permanentment la seva col·lecció.
 
====La fi d{{' }}''Art of this Century''====
La seva decisió de tancar la galeria el 1947 va semblar molt estranya. En aquest any era quan l'expressionisme abstracte començava a agafar força, i els seus representants començaven a trobar el seu propi llenguatge dintre del moviment. Però Peggy va tancar la galeria igualment, venent tots els mobles, alguns d'ells al [[MoMA]]. Tots els artistes sabien que quan s'acabés la guerra, Peggy marxaria cap a Europa una altra vegada i això va suposar que molts artistes com Baziotes o Motherwell, deixessin a Peggy i marxessin amb altres marxants com [[Samuel Kootz]], ja que per la majoria dels artistes tenia més sentit estar amb un marxant que no marxés de la ciutat. Només Samuel Kootz, [[Marian Willard]] i [[Betty Parsons]] es van comprometre amb ella. Aquesta última va ser la representant de [[Rothko]], Still i Hoffmann. [[Charles Seligner]] va marxar amb Willard i [[David Hare]] amb Kootz.