Plotí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Millora la redacció: això no obstant
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 21:
D'ell provenen tots els éssers existents per [[emanació]], no per [[creació]], com defensa la visió cristiana de la creació ''ex nihilo'' (del no-res) del món. Per mitjà de l'emanació, allò que és superior, en el sentit de més perfecte, produeix, per sobreabundància, els seus inferiors. El mateix Plotí compara el fenomen de l'emanació a la irradiació de llum des del [[Sol]], que sembla il·luminar-nos sense que aquest fet alteri la seva naturalesa en fer-ho. Les tres hipòstasis que participen del procés de l'emanació són: Un, Nóus, Ànima.
 
La primera emanació de l'Un és el '''Nóus''', la Intel·ligència, seu de les Idees platòniques i del pensament extratemporal, identificat metafòricament amb el demiurg platònic que es presenta en el Timeu de [[Plató]]. D'ell n'emana l{{' }}'''Ànima''', que Plotí subdivideix en l'Ànima del Món i l'Ànima humana.
 
Per últim trobem la matèria, que és el grau més imperfecte de l'ésser, i que ja no es considera una hipòstasi. Així, la formació dels ésser corporis s'ha d'entendre com a il·luminació de la matèria, que rep la perfecció per emanació de les tres hipòstasis superiors.