Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des de allí va > des d'allí va |
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
||
Línia 27:
Després del [[1090]] els ismaïlites es van apoderar d'[[Alamut]]. L'emir Abu l-Mahasin Ruyani (vers [[1093]]) va convèncer a la població de condemnar a mort a tots els que vinguessin de la direcció d'Alamut, per evitar el contagi [[ismaïlita]]. El [[1119]]/[[1120]] Qazvín va patir un terratrèmol important que va causar molts danys. Des de les fortaleses del [[Rudbar]] els ismaïlites van atacar Qazvín algunes vegades com el [[1129]] sota [[Buzurg-Ummid]] (1124–1138) quan van matar a 400 persones en revenja per el linxament d'un enviat ismaïlita a Isfahan. Sota [[Muhàmmad I d'Alamut|Muhammad I]] (1138–1162) i va haver diversos atacs i contraatacs. El [[1165]] els ismaïlites van construir la fortalesa de Majil, al pas del mateix nom, des de la que podien amenaçar Qazvín situada a pocs km.
El sultà [[Sandjar]] (1118-1157) va concedir Qazvín a [[Tughril ibn Muhammad]]. El sultà seljúcida Muhammad va morir el [[1160]] i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordres d'[[Ildegiz]], els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran [[atabeg]]. Com a governant virtual de l'[[Iraq]], va aconseguir l'aliança dels governants de [[Fars]], [[Kirman]], [[Khuzestan]], Kelat ([[Akhlat]]) i [[Xirvan|Shirwan]]. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy, el [[1161]], i després altre cop el [[1165]]. Després de la primera va aconseguir la seva aliança casant-se una filla d'Inandj amb [[Muhammad Pahlawan]], fill d'Ildeguiz; però el [[1165]] Inandj, aliat al [[khwarizmshah]] i als amirs de Fars i de Qazvín va intentar deposar a Arslanshah en favor del seu germà Muhammad; aquesta segona revolta fou derrotada per Ildegiz però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del khwarizmshah Il Arslan; el [[1169]] Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar al visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar al seu superior, crim que va posar fi a la revolta i llavors Rayy va passar a Muhammad Pahlawan, el fill d'Ildegiz que ja havia rebut [[Ardabil]] a la mort del seu amir. Muhammad Pahlawan va esdevenir ''amir-i hidjab'' a la cort del sultà; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'[[Arran]], va rebre el càrrec d{{'
A la mort de [[Muhammad Pahlawan]] el [[1186]]/[[1187]] el seu fill [[Kutlug Inandj]] va rebre un feu al [[Djibal]]. La seva mare Inandj Khatun, es va casar amb el nou atabeg [[Kizil Arslan Uthman]] i l'afavoria per la successió, ja que el seu nou marit no tenia fills. Assassinat Kizil Arslan Uthman, segurament enverinat per Inandj Khatun, el [[1191]], Kutlug Inandj fou proclamat atabeg, però va haver de fer front al seu germanastre Nusrat al-Din Abu Bakr d'Arran i Azerbaidjan, que es considerava atabeg, i sobretot al sultà seljúcida Toghrul ibn Arslanshah que acabava de ser alliberat del seu captiveri a l'Azerbaidjan i havia obtingut suports per recuperar el poder. Nusrat al-Din Abu Bakr va consolidar el seu poder a Arran i Azerbaidjan, mentre Toghrul i Kutlug Inandj disputaven el Djibal. El [[1192]] Toghrul va derrotar a Inandj i al seu germà Amir-i Amiran i va dominar la major part del Djibal. Els dos derrotats havent perdut quasi tot el Djibal, van intentar combatre a l'Azerbaidjan i Arran contra [[Abu-Bakr]] i foren derrotats el [[1193]]. Kutlug Inandj va fugir al Djibal on amb el suport del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad va aconseguir finalment eliminar a Toghrul; les tropes coràsmies van matar al sultà seljúcida durant la seva segona incursió el [[1194]]. Kutlug va rebre el territori del Djibal com a feudatari del khwarizmshah però algun temps després fou assassinat pel general corasmi Miadjuk. El [[1195]] Hamadan, Qazvín i Isfahan ja havien passat al califa abbàssida [[An-Nàssir (abbàssida)|al-Nasir]], el gran rival dels corasmis, i el poder a la resta del Djibal va quedar en mans dels ''[[ghulam]]s'' pahlawanites. Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altra vegada ([[1193]]) a Abu Bakr ara amb el suport del [[Shirvanshah]] i de la reina [[Tamara de Geòrgia]], i va obtenir la victòria prop de [[Gandja]] que va ocupar, però Abu Bakr va poder fugir cap a [[Nakhitxevan]]. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra vegada a Abu Bakr.
| |||