Senat Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 77:
Amb l'[[Imperi Romà|Imperi]] el Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administració, i les promulgava. El nombre de senadors era de nou-cents membres.
 
L'[[Emperador romà|Emperador]] podia designar senadors; els senadors ordinaris venien determinats pels qüestors, dels quals els 20 primers designats per l'''Imperator'' eren d'elecció obligatòria pels comicis i a més podien ser promocinats a [[qüestor]] qualsevol que desitgés l{{' }}''Imperator'' (igual que altres càrrecs superiors) fent-lo per tant senador. Bé sigui a través dels qüestors o per designació directa, van entrar al senat molts cavallers, provincials i gent de tota mena ([[Calígula]] arribà a designar cònsol el seu cavall ''Incitatus'', el que l'hauria convertit en senador), com oficials subalterns de l'exèrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Padró| nom = Carles | article = Cavalls immortals | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 106 |data = agost 2011 | pàgines = p. 54-55 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
A mesura que el nombre de persones de la classe senatorial havia anat augmentant, va caldre distingir entre membres de la classe i exercents del càrrec, és a dir entre senatorials i senadors. Amb [[August]] s'arribava a la condició de senador en funció de cooptació per un [[Triumvirat]], entre persones d'una riquesa determinada (més d'un milió de [[sexterci]]s), que haguessin exercit determinades magistratures, sortint una part dels senadors de la classe senatorial i una altra part d'altres classes.