Valentinià II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més poder de fet tenia.
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
Línia 3:
'''Valentinià II''' - ''Flavius Valentinianus'' {{la}} ([[371]]-[[392]]) fou [[emperador romà]] del [[375]] al [[387]] i del [[388]] al [[392]].
 
Era fill de [[Valentinià I]] i quan aquest va morir l'exèrcit el va proclamar [[august (títol)|august]] ([[23 de novembre]] del [[375]]) sis dies després de la mort del seu pare, quan només tenia uns 5 anys, juntament amb son germà [[Flavi Gracià|Gracià]], que tenia 17 anys. Gracià i Valentinià eren fills de diferent mare. La mare de Valentinià II, [[Justina]], va exercir la regència. Gracià va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'[[Hispània]], [[Britània]] i les Gàl·lies i va reservar les províncies de les diòcesis d'[[Itàlia]], [[Il·líria]] (o les Pannònies) i Àfrica, a Valentinià II, sota regència de la seva mare. La seva residència fou [[Milà]], on Gracià de fet va exercir bona part del poder a causa del fet que Justina era arriana i s'oposava al bisbe [[Ambròs de Milà]], que era qui més poder de fet tenia. El 379, mort [[Valent]], Gracià va cedir part de l{{' }}''Illyricum'' a l'Orient on va nomenar emperador a [[Teodosi I el Gran|Teodosi]].
 
Revoltat [[Magne Màxim]] a [[Britània]], va derrotar a Gracià a [[Lutècia]] (Gracià va morir a [[Lugdunum]] el [[383]]) i es va apoderar de la seva part del Imperi. Valentinià II i [[Teodosi el Gran]] el van reconèixer com august, però li van exigir a canvi que respectés els dominis del primer. Valentinià tenia residència principal a Milà on era el [[384]]. Va nomenar a Simmac com a prefecte de Roma (probablement al final del 383). Romania a Milà a la primera meitat del [[386]] i després va anar a residir a [[Aquileia]]. El 386 era prefecte de Roma Sal·lusti, al que Valentinià va ordenar restaurar l'església de Sant Pau prop de Roma, a la via cap a [[Òstia]] (l'església fou restaurada però l'orde es va demorar considerablement).