Xamkhalat dels Kazi Kumuk: diferència entre les revisions

El [[tractat de Gulistan]] de 1813 deixava el Daguestan en mans de Rússia. El 1818 tots els prínceps menys el ''Xamkhal'' es van aliar contra Rússia. Així el Xamkhalat va subsistir i el 1820 els russos s'hi van establir després de la victòria de Yermolov sobre la resta de prínceps i especialment el ''usmi'' de [[Kaytak]] (1819). Després de 1830 el ''Xamkhal'' va rebre un agregat militar rus per aconsellar sobre els afers de govern. L'oposició popular a tot el Caucas era forta; el moviment religiós dels [[nakhbandiya]] es va difondre pel país i el 1830 es va iniciar la revolta al país [[àvar]] tant contra el príncep local com contra els russos. Sota la direcció de Ghazi o Hazi Muhammad (els russos l'anomenaren Kazi Mulla), fins que fou mort el 17 (29) d'octubre de [[1832]] a Gimri. El va succeir [[Hamza Beg]], mort en lluita el 1834 prop de Khunzak; llavors va agafar la direcció l'[[Imam Xamil]] que va dirigir la guerra durant 25 anys, destacant les seves victòries del 1843 i 1844 quan els russos van ser pràcticament expulsats; a partir de 1849 els russos van recuperar el terreny i Xamil només va conservar la part occidental, on encara va resistir deu anys. Xamil es va rendir el 23 d'agost (6 de setembre) de 1859 al príncep Baryatinskiy, i en endavant els russos van dominar el país. Quan es va acabar amb el triomf rus, l'annexió del Xamkhalat era qüestió de temps. El territori del khan kumuk fou suprimit el mateix 1859 i el del Xamkhalat de Tarki el 1865 (efectiu el 1867). L'administració fou confiada a militars tsaristes.

 

 

A l'inici del segle XX es va formar una petita elit d'intel·lectuals kumuks d'on va sorgir el moviment nacionalista i democràtic que es va desenvolupar abans i després de la revolució. Aleshores els kumuks tenien una complexa però completa estructura feudal amb una classe dirigent formada pel ''Xamkhal'', els ''begs'', l'alta noblesa (''txanka'') la mitja noblesa (''sala-uzden'') i els caps religiosos; les classes inferiors les formaven els homes lliures (''uzden''), els serfs alliberats (''čagar'', organitzats en ''dimi'' = grups), els serfs vinculats a la terra (''terkeme'', vivint en diversos ''auls'' i treballant la terra) i els esclaus domèstics (''kud'') que eren molts pocs; al segle XX van augmentar els comerciants però els obrers pràcticament no existien i els que es dedicaven a la industria ho feien en l'artesania.