Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Greal»

m
Corregit: l'història > la història
m (Corregit: per I'història > per l'història)
m (Corregit: l'història > la història)
==Traducció catalana==
 
Existeix una traducció clàssica al català anomenada ''La Questa del Sant Grasal'' que circulava per allà el 1362: "lo libre de Lançalot qui es escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubio i Lluch, ''Documents per l'la història de la cultura catalana medieval'', ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. n" CCIV y CCV). En aquesta versió Galeas ([[Galahad]]) rep fins a tres espases de virtud. A l'aventura del ''Siti Perilos'' Galeas obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era ''de marbra varmal'', el mateix color que lluïa Galeas ''caveler tot armat dunes armes varmales''); que més tard la regalarà a [[Perceval]].
 
La segona és l'espasas de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtud (''pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ''). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (''si el no as milor caveler del mon'') i virtuós (''pus de bonayre''). La beina de l'espasa té nom propi (''foure a nom De Sanch'') i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un ''serpent'' capaç de reduir la calor (''el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable'') i un peix (''paxo'') que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeas és l'únic que pot soldar-ne el trossos (''acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses''). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (''Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit''), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle ''Baorts de Gaunes'' quan la seva questa espiritual s'ha completat.<ref>Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en ''La Questa del Sant Grasal'', Universitat de Barcelona[http://Report%20U.B. Report U.B.]</ref>
1.141.949

modificacions