Jacques-Bénigne Bossuet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: anys en que > anys en què |
m Corregit: a l' impressió > a la impressió |
||
Línia 8:
Cridat de seguida des de París, es va guanyar una gran reputació pels seus sermons i panegírics de sants. Gaudeix de l'estima de la reina mare i el mateix rei, alhora que obté un gran nombre de conversions de protestants (estem en els darrers anys en què encara es beneficiaven de les condicions favorables de l'Edicte de Nantes), entre les quals pot citar-se les d'Henri de la Tour d'Auvergne-Bouillon (Turenne), Philippe de Courcillon (marquès de Dangeau) i Mademoiselle de Duras. Per ajudar a aquestes conversions redacta el seu Exposition de la doctrine de l'Eglise (Exposició de la doctrina de l'Església). En ella, Bossuet recull diverses influències: la del jesuïta Claude de Lingendes, les dels jansenistes Saint-Cyran i Singlin, i la principal, de sant Vicenç de Paul, a través dels seus conferències sobre la predicació a Saint-Lazare, a les que Bossuet assisteix. La seva eloqüència es remarca, es fa més propera i senzilla.
La major part els seus discursos improvisats s'han perdut. Solia meditar el seu text algunes hores abans de pronunciar, anotant algunes paraules o passatges dels Sants Pares per guiar-se. Algunes vegades dictava ràpidament els paràgrafs més llargs, i després s'abandonava a la inspiració del moment o a
Es conserven dos-cents dels cinc-cents o sis-cents que va haver de pronunciar, ja que Bossuet no els considerava com obres literàries dignes de la impremta. A finals del segle XVIII, gràcies al treball de Dom Deforis, es recopilen els que s'han conservat fins avui. No obstant això, en realitat no són més que esborranys que no ens ofereixen més que una idea aproximada de la seva predicació.
| |||