Jacques-Bénigne Bossuet: diferència entre les revisions

En aquell mateix any i els següents, pronuncia les seves dotze Oraisons Funèbres, en què fa sentir amb potència i musicalitat la futilitat de les grandeses humanes. Entre elles hi ha les d'Enriqueta de França (1609-1669), reina d'Anglaterra, i Anna d'Àustria (1601-1666). Són obres mestres d' eloqüència incomparables amb qualsevol altre exemple si no ens remuntem a l'Antiguitat Clàssica. Bossuet no es serveix de la llengua d'altres homes: construeix la seva pròpia, de manera que s'acomodi al seu pròpia forma de pensar i de sentir. Tant les expressions com els girs, moviments, construcció i harmonia, són propis seus.