Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
m Corregit: d' Ariobarzanes I > d'Ariobarzanes I |
||
Línia 13:
En aquestos anys Mitridates va reforçar les seves aliances especialment amb [[Tigranes II d'Armènia]] al que va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni. També va fer aliança amb el [[Regne d'Ibèria]] del Caucas i amb els [[Imperi Part|parts]]. Capadòcia fou objecte de la seva ambició i [[Ariarates VII]] va morir jove el [[99 aC]] suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator de nom [[Gordi]], i el va succeir el seu germà [[Ariarates VIII]] sota regència de la mare Laodice del Pont, germana de Mitridates, però aquesta es va posar sota protecció de [[Nicomedes III]] de [[Regne de Bitínia|Bitínia]]. El [[97 aC]] Mitridates VI Eupator va entrar al país suposadament per ajudar al seu nebot contra Bitínia però en realitat amb intenció d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, però després d'unes setmanes de lluita ambdós reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi (''Gordius''), va assassinar a Ariarates VIII i amb ell es va extingir la línia de reis de Capadòcia originada en [[Datames]]. Mitridates va proclamar rei a un dels seus propis fills amb el nom d'[[Ariarates IX]], sota la regència de Gordi. El [[96 aC]] els nobles capadocis van elegir rei a [[Ariobarzanes I]] Filoromà, i van enviar una ambaixada a Roma per demanar un rei, doncs consideraven que només un rei podia assegurar l'estabilitat; mentre Mitridates al·legava davant els romans que el seu fill era descendent per línia materna de Ariarates VI.
El Senat romà va donar permís al poble de Capadòcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin. Així fou reconegut Ariobarzanes I. Mitridates VI el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Armènia el va foragitar del país, i va tornar a proclamar al seu fill Ariarates IX (vers [[94 aC]]), però el [[92 aC]] Ariobarzanes I fou restaurat per [[Luci Corneli Sul·la]]. El [[88 aC]] Mitridates va ocupar el país i va tornar a proclamar rei a Ariarates IX, però l'any següent va proclamar l'annexió de Capadòcia al Pont. A la mort de Nicomedes III de Bitínia ([[91 aC]]) el va succeir el seu fill gran [[Nicomedes IV]] però Mitridates va donar suport a la revolta del seu germà [[Sòcrates de Bitínia|Sòcrates]] que va assolir el poder el [[90 aC]]. El senat romà va aprovar un decret ordenant la restitució de Nicomedes IV i d'
Nicomedes IV amb el suport dels romans va envair el Pont ([[88 aC]]) . Mitridates no va oferir resistència i Nicomedes va arribar fins [[amasra|Amastris]] i va enviar a Pelòpides com ambaixador als romans per demanar explicacions; com que no se li van donar va esclatar la guerra ([[88 aC]]). El primer que va fer fou envair Capadòcia que va ocupar fàcilment i va quedar annexionada; els seus generals [[Neoptòlem (general)|Neoptòlem]] i [[Arquelau (general)|Arquelau]] van expulsar a Nicomedes IV de Bitínia amb un exèrcit de 250.000 homes i 40.000 cavallers, després de derrotar-lo junt amb els seus aliats romans Aquil·li i Mancí a la vora del riu Amneius a [[Paflagònia]]; Sòcrates fou restaurat. Nicomedes va fugir del país cap a [[Pèrgam]] i Aquil·li fou perseguit per Neoptòlem i va haver de presentar batalla en situació desavantatjosa sent altre cop derrotat. Mitridates es va apoderar de [[Regió de Frígia|Frígia]] i [[Galàcia]] i va envair la província romana d'Àsia on el descontentament general dels habitants per les exaccions dels governadors romans li van posar les coses fàcils i va dominar la província quasi sense oposició; Quint Oppi o Aquil·li, els principals caps romans, van caure en mans de Mitridates (tardor del [[88 aC]]).
| |||