Partit Obrer Socialdemòcrata Rus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Corregit: l' "iskrista > l'"iskrista
Línia 29:
El juliol de 1903 es va reunir clandestinament el Segon congrés del POSDR. Les primeres sessions es van celebrar a [[Brussel·les]], però davant la imminent interferència de la policia, els delegats es van traslladar a [[Londres]]. Van assistir un total 43 delegats en representació de 51 vots de 26 organitzacions. Els "iskristes" comptaven amb 33 vots, 24 dels quals eren "leninistes". Els "anti-iskristes" tenien 8 vots i el "centre" tenia 10 vots.
 
Durant aquest congrés es van configurar dues fraccions: una majoria denominada [[bolxevic]] (del rus Большевик, "membre de la majoria"), entorn de Lenin, que va assolir l'aprovació de gran part del programa proposat per ''Iskra'', i un minoria [[menxevic]] (del rus Меньшевики "membre de la minoria") entorn de l' "iskrista" [[Julius Martov]]. El programa aprovat constava de dues parts: un ''programa mínim'' per la revolució democràtica, per l'enderrocament de l'autocràcia tsarista, la República, la confiscació de [[latifundi]]s i terres usurpades pels terratinents, el reconeixement del [[dret d'autodeterminació]] de les nacions i la instauració de la jornada de màxima de treball de 8 hores; i un ''programa màxim'' pel socialisme.
 
Un punt de debat candent va ser la necessitat o no d'una "dictadura de proletariat" perquè la revolució socialista pogués triomfar, la qual va quedar consignada en el programa. A l'hora d'aprovar els estatuts, Martov va vèncer als leninistes. Però quan no va acceptar-se que eren la "única representació dels obrers jueus de Rússia" i es van retirar dos "economicistes", la correlació de forces va tornar a invertir-se i els leninistes van quedar en majoria per estriar el Comitè Central i la redacció d{{'}}''Iskra''. Davant els fets consumats, els menxevics van crear la seva pròpia organització, paral·lela a la conformada en el congrés. Plekhànov va tractar de conciliar els bàndols i va concedir la redacció de ''Iskra'' als menxevics, el que va provocar la renúncia de Lenin i la conversió d'aquest periòdic en òrgan del menxevisme, mentre el bolxevics s'expressaven des del Comitè Central.