Ptolemeu VIII Evèrgeta II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i quant son > i quan son
m Corregit: d' Evergetes i > d'Evergetes i
Línia 3:
Era fill de [[Ptolemeu V Epífanes]] i de [[Cleòpatra I]]. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que fou esmentat repetidament per [[Ateneos]] però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de [[Pèrgam]] on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb [[Alexandria]].
 
Quan el selèucida [[Antíoc IV Epífanes]] va fer presoner a [[Ptolemeu VI Filomètor]] junt a la germana-esposa [[Cleòpatra II]], els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d' Evergetes i es va col·locar la diadema reial ([[170 aC]]). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a [[Memfis]] a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquestos van entrar en contacte amb Evergetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit.
 
Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir [[Xipre]] mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per [[Marc Popil·li Laenes III]] que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar ([[168 aC]]). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.