Stray Cats: diferència entre les revisions

La seva música està basada en el so dels artistes de la dècada del 1950 del segell Sun Records i fortament influïts, també, per [[Bill Haley]] and his Comets, Carl Perkins, [[Gene Vincent]] o Eddie Cochran. En principi varen tenir poc èxit al seu Nova York natal.<ref name="ReferenceA"> [http://www.limusichalloffame.org/inductees_06.html#STRAYCATS/ Pàgina web de Long Island Music Hall of Fame] </ref> La primera banda que reuní els tres membres va ser Bryan & The Tomcats tot i que Setzer ja formava part dels Bloodless Pharaohs, una formació de [[new wave]]. Aquest fet sempre li ha reportat crítiques per part dels puristes del rockabilly. Es dedicaven a tocar pels clubs de Long Island mentre Brian Setzer treballava a una fàbrica de focs artificials i Slim Jim Phantom i Lee Rocker encara estudiaven, quan Brian va conèixer un cambrer anglès anomenat Tommy Bidgood que els va parlar del ressorgiment del rockabilly a Anglaterra. El grup –que ja s’anomenava Stray Cats– s’hi va traslladar i Bidgood esdevingué el seu mànager.<ref name="ReferenceB">Trashmike: ''Ruta 66'', núm.41, juny de 1989</ref> El grup es trobà enmig d'una incipient reactivació de rockabilly, amb els joves portant jaquetes de caiguda, sabates ''brothel creepers'' i tupès.<ref name="ReferenceA"/> Abans de donar-se a conèixer, el grup va passar una temporada sense tenir diners ni per una habitació d’hotel. Durant el dia caminaven per Londres trucant a les portes de les discogràfiques i durant la nit havien de dormir als cinemes de sessió contínua.

Per fi signen un contracte amb Arista que els permet fer concerts al circuit del [[Gran Londres]]. A partir d’aquest moment comencen a guanyar fama al cercle [[underground]] i aconsegueixen un bon grup de seguidors.<ref name="ReferenceB"/>

 

==Stray Cats==