Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Matar' és un verb transitiu
m Corregit: reforços del seus > reforços dels seus
Línia 1:
'''Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí''' (mort [[685]]) fou el fundador de la branca [[azraquita]] dels [[kharigites]].
 
Era fill d'un llibert d'origen grec i seguidor de les doctrines [[kharigites]]. El [[683]] va donar suport a [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]] quan estava assetjat a [[la Meca]] pel general sirià [[Al-Hussayn ibn Numayr]]. Una vegada aixecat el setge va retornar a [[Bàssora]] amb els altres caps del seu grup, Najda ibn Amir i Abd-Al·lah ibn Ibad; allí, al ser anunciada la mort del califa [[Yazid ibn Muàwiya]], van esclatar desordres, i els homes de Nafi van matar el governador Massud ibn Amr al-Ataki que havia estat designat per Ubayd Allah ibn Ziyad, i després es van oposar al governador Umar ibn Ubayd Allah, enviat per Abd Allah ibn al-Zubayr; Umar va haver de conquerir la ciutat per la força amb el suport de la població que estava contra Nafi. Aquest i la seva gent van haver de sortir de Bàssora, però es van quedar a les rodalies, i van rebre reforços deldels seus correligionaris d'altres llocs, i van passar a l'atac derrotant a Umar ibn Ubayd Allah i recuperant Bàssora.
 
Ibn al-Zubayr va enviar llavors un exèrcit dirigit per Múslim ibn Uvays i fou probablement llavors quan els kharigites es van dividir entre moderats o [[ibadites]] i radicals o [[azraquites]] generalment fixada a l'any [[684]]/[[685]], els primers partidaris de Múslim i els segons oposats. Els ibadites es van quedar a Bàssora i els azraquites van sortir de la ciutat i sota la direcció de Nafi es van dirigir al [[Khuzestan]] a la zona d'al-[[Ahwaz]]. Múslim els va atrapar a [[Dulab]] i es va lliurar una batalla durant la qual Nafi va morir. El va succeir [[Ubayd-Al·lah ibn al-Màhuz]] que va seguir la batalla fins que els homes de Múslim, cansats, es van retirar a Bàssora.