Qatif: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Corregit: i bens, que > i béns, que
Línia 46:
Rashid, amo de Katif, va prestar jurament al sultà otomà [[Solimà el Magnífic]] el [[1534]]. El [[1551]] tropes otomanes van construir una fortalesa a al-Katif. El [[1622]] els portuguesos van perdre Ormuz i van establir una factoria comercial a Katif d'eon s'haurien retirat els otomans sota l'atac dels safàvides. El [[1637]] els [[safàvides]] perses van amenaçar Katif que fou auxiliada per l'almirall portuguès Ruy Freire.
 
El [[1638]] van retornar els otomans però el seu poder era precari a mesura que creixia el dels [[Banu Khalid]], governats pel clan Al Humayd, que posseïen palmerars a Katif. Barrak ibn Ghurayr Al Humayd va expulsar al governador otomà d'[[al-Ahsa]] el [[1663]]/[[1664]] i es va fer amb el poder a tota la regió el [[1670]]; va establir dos ports comercials principals, un a Katif i un a al-Ukayr (més al sud), amb petits drets de duana i especial protecció a persones i bensbéns, que van atreure a molts comerciants.
 
Vers el [[1780]] una epidèmia de pesta va devastar Katif i el [[1788]] els Banu Kab de l'Iraq la van atacar i saquejar. Els Banu Khalid no van poder resistir els atacs dels Al Saud i el moviment [[wahhabita]] que els van derrotar a la batalla de Ghuraymil, al sud d'al-Katif, el [[1789]]/[[1790]]. Dos anys després Saud ibn Abd al-Aziz Al Saud va capturar les fortaleses de Sayhat i Anik a l'oasi d'al-Katif i els habitants xiïtes de la zona, considerats heretges, van rebre un tractament molt dur; només a canvi de molt d'or Saud va renunciar a atacar el port on s'havien refugiat milers de persones; Katif i tota l'Aràbia oriental fou annexionada als dominis saudites-wahhabites. Un emigrant persa (però de ben segur sunnita) va ser nomenat cadi governador de Katif.