República Popular d'Albània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: exilar > exiliar |
m Corregit: de bens manufacturats > de béns manufacturats |
||
Línia 64:
Els polítics comunistes albanesos eren principalment [[tosk]], però el règim no fou acceptat pels gegh del Nord, que vivien sota la institució del ''fys'' (comunitat pastoral i agrària), i rebels a tot poder central. Així, en el I Congrés del PPS celebrat el novembre del [[1948]], hi havia 29.137 afiliats (el 2,4 % de la població albanesa), i fou reforçat amb la creació d'organitzacions de masses com la ''Bashkime i Rinise se Punës se Shqiperisë'' (Unió de Joves Treballadors Albanesos), el sindicat ''Keshilli Quëendror i Bashkimeve Profesionale te Shqiperisë'' (Consell Central d'Unions Professionals d'Albània) i la ''Bashkime i Grave Shqiperisë'' (Unió de Dones Albaneses). El 1957, endemés, apareixeria el ''Komiteti Kombetar i Veterahave te Luftes Antifashiste Nacional Çlirimtare te Popullit Shqiptar'' (Comité Nacional de Veterans de la Guerra d'Allibeament Nacional Antifeixista del Poble Albanès).
[[Koçi Xoxe]], ministre d'interior del 1946 al 1948, defensarà la coordinació completa de les economies albanesa i iugoslava, i va elaborar un Pla Quinquenal d'explotació agrícola i minaire, feta a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] a canvi de
El 1951 Djemal Shami, pistoler de l'ambaixador albanès a París, va intentar assassinar Sadik Premtaj, ex membre del PKS. I el 24 de juliol del 1953 fou destituït Omer Nishani com a persident albanès i es va produir una remodelació: Enver Hoxha ocupà els càrrecs de primer ministre, la cartera d'afers exteriors i el cap del Consell d'Estat, [[Haxhi Lleshi]] esdevé president d'Albània i cap del Presidium, i Mehmet Shehu, ministre d'interior i de defensa.
|