Tughtaguín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: seus bens confiscats > seus béns confiscats |
m Corregit: seus bens, per > seus béns, per |
||
Línia 10:
Ali ibn Sultan Hatim encara resistia a Biraix i tenia molt de suport a Sanaa; en aquesta ciutat, sense guarnició kurda, va fer destruir la torre Ghumdan i les muralles ([[1187]]) i va ordenar als habitants retirar-se cap al Djebel Djenb. Les tribus d'aquesta zona aixecades per enèsima vegada, van recuperar Dhemar, que fou saquejada; però la guarnició kurda va resistir a la ciutadella i el governador de Djubla va enviar les forces de què disposava al país de Djenb i finalment les tribus hostils foren dispersades amb fortes pèrdues. Tughtegin va fer ocupar llavors Yesar i la fortalesa de Qaydan, en poder d'una branca de l'antiga dinastia [[sulàyhida]]; el setge d'aquesta fortalesa va durar 9 mesos i només hi va haver rendició quan es va permetre als prínceps [[sulàyhides]] la sortida amb seguretat per poder reunir-se amb Ali ibn Sultan Hatim.
Tughtegin va tornar llavors a atacar [[Dumluwa]] (1188) defensada per l'eunuc Djawhar, que finalment va accedir a vendre la fortalesa a canvi de certa quantitat de diners i de què els atacants no hi entressin fins que els prínceps zuràyides haguessin pogut marxar en seguretat amb tots els seus
Mentre els fills d'Ali ibn Sultan Hatim van restaurar alguns castells: Dhemermer, Kawkaban, Zafar, Arús, Fass i Aixyah, i es va negociar una treva per dos anys amb els aiubites, treva per la que els hamdanites van haver de pagar una quantitat de diners. Complert el termini de la treva ([[1190]]) Tughtegin va avançar cap a Sanaa, però es va aturar a Djehran i allí va rebre un enviat hamdanita que va negociar la renovació de la treva a canvi de més diners. Diversos hostatges van quedar en mans de Tughtegin com a garantia.
| |||