Diferència entre revisions de la pàgina «Ispaster»

2 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Corregit: Edat mitja > Edat mitjana
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
m (Corregit: Edat mitja > Edat mitjana)
==Prehistòria==
Les restes de poblament més antigues s'han trobat en els jaciments de Kobeaga I i II (Barainka), la cova d'Urtiaga (sense excavar) i de Jentilkoba d'Iperratx (Solarte) i d'Otoioko Jentilkoba (Artika). Els més importants són els dos citats en primer lloc: Kobeaga II costitueix la primera evidència de poblament d'Ispaster. Es tracta d'un assentament de pescadors [[mesolític]]s, datables entorn del 3.500 a.C, just abans de inicirse la neolitització. A Kobeaga I s'han trobat abundants objectes d'adorn en os i restes ceràmiques que inclouen fragments de got campaniforme. La cronologia és problemàtica, tractant-se probablement d'una necròpoli de l'Edat del Bronze.
==Edat mitjamitjana==
El primer esment d'Ispaster en la història no tindrà lloc fins a 1334, en una ordre dictada pel rei [[Alfons XI de Castella]] perquè es restitueixin a l'església de [[Lekeitio]] els delmes dels monters d'[[Amoroto]], Ispaster, Gardata i Asumendi. Ispaster, organitzada com anteiglesia, mantindrà freqüents plets amb la veïna vila de Lekeitio, alguna cosa perfectament enquadrable en el conflicte general entre viles i Terra Plana que va afectar a la totalitat del territori biscaí. No obstant això, el gran conflicte que tensionà la vida del Senyoriu durant aquest període no va ser altre que el de les lluites banderizas entri Oñacinos i Gamboínos. Va ser un conflicte de llarga durada (dos segles) i extrema duresa en el qual Ispaster va prendre partit pel bàndol Onyacins, el cap del qual de bàndol a nivell local era el llinatge dels Adán de Yarza, senyors de Zubieta. El final d'aquest període de convulsions ho va marcar l'ofensiva contra els banderizos iniciada pel rei Enrique IV entorn de l'any 1457 i conclosa pels [[Reis Catòlics]] cap a 1492.
==Edat moderna i contemporània==
1.125.525

modificacions