Sultanat Bahmànida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: regnat es famós > regnat és famós
m Corregit: derrotar,s aquejant una > derrotar, saquejant una
Línia 4:
El seu domini cap al sud quedava tallat per les muntanyes i a l'oest, més enllà de la regió dels [[Ghats Occidentals]], el domini fou discontinu i [[Goa]] per exemple va ser ocupada i perduda diverses vegades. El límit sud era el riu [[Tungadhabra]] i més al sud s'enfrontaren als reis de [[Vijayanagar]].
 
El primer sultà Ala al-Din Bahmam Shah es va estendre cap a Berar al nord, fins a la riba esquerra del Tunghabhadra al sud, i de Dabal a l'oest fins a Telingana a l'est cap a [[Golconda]]. Va fer la guerra amb Vijayanagar el [[1347]] i [[1349]]. Muhammad Shah que va succeir al seu pare el 1358 va fer la guerra amb Vijayanagar (1365-1366) i Warangal ([[1371]]) i va adquirir un gran botí; es diu que uns 500000 hindús foren morts durant el seu regnat. Les fronteres es van estendre per [[Telingana]] el [[1373]]; va morir el [[1375]] i el va succeir el seu fill Mujahid Shah, que fou assassinat al cap de tres anys pel seu oncle Daud o Dawud Khan, que el va succeir (1378) però el mateix any fou assassinat i Muhammad, net del fundador de la dinastia, fou proclamat sultà, governant de manera pacífica fins a la seva mort el [[1397]]. El va succeir el seu fill Ghiyath al-Din, que només va regnar dos mesos sent deposat i cegat per l'esclau malcontent Lalchin, que va proclamar sultà al seu germà Shams al-Din. Però Firuz Khan i Ahmad Khan, nets de Bahman Shah, que estaven casats respectivament amb dues germanes de Ghiyath al-Din, es van revoltar i forçant el pas fins a palau van fer presoners a Shams al-Din i Lalchin després de cinc mesos de govern. Firuz fou proclamat sultà (1397) i Shams al-Din fou cegat i Lalchin executat. Firuz fou proclamat sultà amb títol de Tadj al-Din. El [[1398]] el raja de Vijayanagar va envair el Raichur Doab, i Firuz va iniciar la guerra contra aquest raja al que va derrotar,s aquejantsaquejant una part dels seus territoris. El [[1404]] el raja va avançar cap a Mugdal i es va reprendre la guerra però altre cop Vijayanagar fou derrotat i va haver de demanar la pau ([[1406]]) que li fou concedida a canvi de donar la seva filla en matrimoni al sultà i pagar un tribut en elefants, joies i diners; el fort de Bankapur fou cedit als bahmànides com a dot. El [[1417]] el sultà va atacar la fortalesa de Pangal a Telingana i els rages de Vijayanagar i Warangal, entre d'altres, van córrer en ajut dels assetjats; les forces bbahmànides foren delmades per una pesta però tot i així va presentar batalla als atacants, sent no obstant derrotat i els musulmans massacrats, i Firuz perseguit fins als seus dominis que en part foren saquejats ([[1420]]). El sultà es va posar malalt i va abdicar finalment el [[1422]] en favor del seu germà Ahmad Shah.
 
Ahmad va avançar cap al riu Tungabhadra i va derrotar al raja de Vijayanagar ([[1422]]); es va signar la pau per la qual el raja va haver de pagar el tribut enderrarit; el mateix any 1422 Ahmad va saquejar Warangal i el [[1424]] [[Warangal]] fou ocupada i s'hi va establir un governador bahmànida. El [[1428]] van lliurar una guerra victoriosa contra Hushang Shah de [[Malwa]] per [[Kherla]], seguida el [[1430]]/[[1431]] d'una guerra (en aliança amb [[Jhalawar]]) contra [[Gujarat]] que va acabar en fracàs. El [[1430]] va fundar [[Bidar (ciutat) |Bidar]] on va morir el [[1436]]. El va succeir el seu fill Ala al-Din Ahmad II (1436-1458) que altra vegada va fer la guerra contra Vijayanagar, però aquesta vegada fou derrotat ([[1443]]). Ala al-Din fou succeit el [[1458]] pel seu fill Humayun conegut com "el Cruel"; poc després de pujar al tron va marxar cap a Nalgonda per sufocar una revolta que havia esclatat a les províncies de Telingana; però mentre era allí es va assabentar d'una revolta a Bidar i va deixar la direcció de la campanya al seu ministre, retornant a Bidar on va fer matar milers de persones innocents; els caps hindús locals de la regió de Warangal tenien l'ajut d'[[Orissa]], i el general d'aquest regne, Hamvira, va ocupar Warangal el 1460.