Jethro Tull: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composada -> composta |
m Corregit: Bunker,ambdós procedents > Bunker, ambdós procedents |
||
Línia 30:
La primera banda d'Ian Anderson, va començar el 1963 a Blackpool, i es coneixia amb el nom de "The blades". Cap a 1966, es convertiren en una banda de soul blanc de set membres que es va anomenar "the John Evan Band" (i, més tard, "the John Evan Smash" ), nom que procedia del pianista John Evans, que prescindia de la "s" final del seu nom per fer-lo més original. La composició d'aquest grup era Ian Anderson, Chris Riley, Barrie Barlow, Jeffrey Hammond, Jim Doolin, Martin Skyrme i John Evans.
La premsa especialitzada de l'època els va deixar molt bé i en ella es ressalta l'originalitat d'una peça anomenada "Take de easy way", composta per aquell vocalista barbut que tan lluny hauria d'arribar al cap dels anys.
La banda es va desplaçar cap a Londres a la recerca de més contractes per a actuar i es van establir als voltants de Luton. Fins i tot van arribar a viatjar a Liverpool. Al cap de poc temps, però, les coses no varen fruir i la major part del grup va abandonar i van retornar cap al nord. Ian Anderson es va quedar sòl amb el baixista Glenn Cornick i es varen unir al guitarrista de blues Mick Abrahams i el bateria Clive Bunker, ambdós procedents del grup de Luton "McGregor's Engine". En un començament, aquesta nova agrupació no era capaç de tocar dues vegades al mateix local, per la qual cosa anaven canviant sovint de nom per poder continuar tocant al circuit de clubs de Londres. Els diversos noms els triaven ells mateixos o els seus representants, un d'ells, afeccionat a la història, va triar el de "Jethro Tull" en homenatge a l'inventor de la sembra de llavors per enterrament. Aquest nom es va fixar per pura casualitat, atès que era el que feien servir el primer cop que al propietari d'un club (John Gee del Marquee Club de Londres) li va agradar prou l'actuació com per a fer-los tornar. Poc després van signar pel segell Ellis-Wright convertint-se en la tercera banda del que havia de convertir-se en l'imperi Chrysalis.
=== 1968: Blues progressiu ===
| |||