Menhir de Mollet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: gravats,amb els > gravats, amb els
m Corregit: oposat,la “serp > oposat, la “serp
Línia 92:
Segons aquests interpretació, el menhir de Mollet, en el moment que s’esculpí el rostre en relleu, representà una d'''ivinitat vinculada a l’aigua fluvial i a la pluja'''. Una interpretació, podria ser que en el lloc on es va trobar el menhir, i també en el seu emplaçament original ( que no deuria ser molt lluny), es patia unes condicions ambientals on l’atac i la violència de l’aigua eren presents. Per tant, amb el culte a una divinitat de condicions taurina, identificada amb les aigües fluvials , la població de l’època, devia esperar aconseguir que aquestes aigües apaivaguessin la seva fúria , temible i devastadora.
La lectura del rostre representat en el relleu, que podria ser un rostre humà amb unes astes de toro baixes i en posició d’envestida. Durant la prehistòria, el toro va ser atribuït com una figura religiosa vinculada a les aigües fluvials i a la pluja que alimenta. La vinculació del toro als rius i a la pluja és doble: La vitalitat, la vigorositat, la potència sexual i la virilitat del toro són conegudes. És per aquest fet que, convertit en principi masculí, s’associà a ell el poder fecundador de les aigües fluvials i de la pluja, fertilitzant i estimulant la naturalesa.
Pel que fa al significat dels elements gravats al costat oposat, la “serp”, el “jou”i l’”escut”, s’ha pres com a referència, els estudis realitzats a la [[Bretanya]]. Així doncs, l’”'''escu'''t” es considera la representació d’un ídol, d’una divinitat principal, normalment femenina, deessa, mare , senyora de la fecunditat, la vida i la mort. Mentre que la representació del “jou”, no s’interpreta en un sentit literal, sinó com una evocació a la divinitat taurina, probablement la parella masculina d’una “deessa de l’escut”. Finalment la representació de la “serp” s’associa amb el canvi i la regeneració.
 
De totes maneres, a part d’atribuir-li un significat religiós, no es descarta que el menhir de Mollet també tingués una relació amb l’exercici del poder. Un monument amb aquestes dimensions sobrehumanes, i fet amb un material inexistent a la [[plana vallesana]], fa pensar que el menhir podria haver sigut utilitzat amb aquest segon fi.