Raça superior: diferència entre les revisions

Els totalitarismes del període d'entreguerres van plantejar una negació radical de l'individualisme demo-liberal per plantejar sortides col·lectives extremes: l'internacionalisme proletari del comunisme soviètic i l'exaltació de la unitat dela raça, poble, nació i estat del feixisme. La identificació de la pròpia nació amb una raça característica, singular i portadora de ''valors eterns''<ref>Expressió d'origen [[José Ortega y Gasset|orteguià]] popularitzada per [[José Antonio Primo de Rivera]].</ref> era una característica present en tots els moviments feixistes, però es trobava particularment exacerbada a l'[[Alemanya nazi]]. Es va excloure de la ciutadania alemanya, dissenyada en termes racials (''[[volksgemeinshaft]]''), als jueus, empleats com a boc expiatori de tot tipus de problemes socials (teoria de la conspiració [[Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional|judeomaçònica]], [[lleis de Nuremberg]], [[Holocaust]]), i es va iniciar una agressiva política expansiva amb terribles conseqüències especialment a l'Est d'Europa, entès com un espai a disputar entre els eslaus, raça inferior i els alemanys superiors des de l'Edat Mitjana ([[Expansió cap a l'Est|Drang nach Osten]]) i que, explicitat en la hitleriana teoria del Lebensraum (espai vital, [[Mein Kampf]]), va conduir a la [[Segona Guerra Mundial]].