Columbus: diferència entre les revisions

|official_name nom_oficial = City of Columbus

|subdivision_type2 = [[Comtat (divisiódels administrativa)Estats Units|Comtat]]

|subdivision_name = [[Estats= Units]]{{EUA}}

|area_total = 550.5

|area_land = 544.6

|population_total = 754885 (16ena16a)

|population_metro = 1773120 (32ena32a)

'''Columbus''' és la ciutat més gran i [[capital]] de l'[[Estats dels Estats Units d'Amèrica|estat]] [[Estats Units|estatunidenc]] d'[[Ohio]]. Va rebre aquest nom en honor a [[Cristòfor Colom]] i va ser fundada el [[1812]] a la confluència dels rius [[Riu Scioto|Scioto]] i [[Riu Olentangy|Olentangy]]. Va assumir les funcions de capital d'estat el 1816. La ciutat té una economia molt diversa basada en l'[[educació]], les [[Contracte d'assegurança|asseguradores]], la [[salut]] i la [[tecnologia]]. És reconeguda com la vuitena ciutat populosa millor habitable als Estats Units pel ''[[Money Magazine]]'' i com una creixent [[ciutat global]].<ref> [http://www .lboro.ac.uk/gawc/rb/rb5.html GaWC Research Bulletin 5], GaWC, Loughborough University, 28 juliol 1999 </ref> Els residents de Columbus són generalment anomenats ''Columbusites''.

El nom ''Columbus'' s'utilitza també per referir-se a l'[[àrea metropolitana]] homònima, que inclou altres [[municipi]]s. D'acord al cens nord-americà, l'àrea metropolitana té una població d'1.725.570 habitants i juntament amb [[Marion (Ohio)|Marion]] i [[Chillicothe (Ohio)|Chillicothe]] arriba a les 1.953.575 persones.

Evidenciat per antigues societats que abundaven la regió propera a la confluència dels rius Scioto i Olentangy. El carrer ''Mound'', localitzat al centre de Columbus, va ser anomenat així per la seva proximitat amb indígenes nadius. Aquestes civilitzacions van tenir una importància en la història des que els exploradors europeus van començar a moure's cap al sud del [[Llac Erie]]. Hi havia un buit de [[frontera|fronteres]], però aquests exploradors es van trobar amb persones de les nacions de [[tribu Miami|Miami,iamis]], [[Lenape|Delaware]], [[Wyandot]], [[Shawnee]] i [[Mingo]]. Aquestes tribus es van oposar a l'expansió dels Estats Units, desembocant en anys de conflictes. Una decisiva batalla va ser la de [[Batalla de Fallen Timbers|Fallen Timbers]] que va acabar amb el [[Tractat de Greenville]], que finalment va obrir un camí per als nous poblats. Cap al 1797, un jove [[Topografia|topògraf]] de [[Virgínia]] anomenat Lucas Sullivant havia fundat un poblat permanent sobre la riba oest del riu Scioto. Com a admirador de [[Benjamin Franklin]], Sullivant va escollir com a nom d'aquesta nova vila fronterissafronterera el de "Franklinton". Si bé la ubicació va ser favorable per la seva proximitat a rius [[navegació aquàtica|navegables]], el projecte de Sullivant va ser frustrat inicialment quan el 1798, una gran [[inundació]] va esborrar el poblat. Malgrat això, el poble va tornar a ser reconstruït.

Després d'arribar a l'estructura d'Estat el 1803, les lluites polítiques internes entre els líders més prominents d'Ohio van acabar amb la transferència de la [[capital]] de l'estat des de la ciutat de [[Chillicothe (Ohio)|Chillicothe]] a [[Zanesville]] i novament cap a la primera. La legislatura estatal eventualment va decidir que una nova capital, localitzada al centre de l'estat, era una necessitat. Diversos dels petits poblats i ciutats van presentar una sol·licitud a la legislatura per tenir l'honor de convertir-se en capital estatal, però en última instància una coalició d'especuladors de la terra, amb el suport de Sullivant, van fer la més atractiva oferta a l'[[Assemblea General d'Ohio]]. Nomenada en honor a [[Cristòfor Colom]], la ciutat capital va ser fundada el dia [[14 de febrer]] de [[1812]] sobre la vora superior oposada a la Franklinton del riu Scioto. En aquells temps, l'àrea estava coberta per densos boscos, usats només per a la caça.

La confluència dels rius [[riu Scioto|Scioto]] i [[riu Olentangy|Olentangy]] passa just a l'oest del centre de Columbus. Nombrosos petits cursos d'aigua travessen la superfície de Columbus, incloent-hi l'[[Alum Creek]], el [[Big Walnut Creek]] i el Darby Creek. Columbus té una [[topografia]] relativament plana gràcies a un gran [[glacera]] que va cobrir la major part d'Ohio durant la [[Glaciació de Würm o Wisconsin|Glaciació de Wisconsin]]. No obstant això, hi ha diferències d'elevació al llarg de la superfície, amb el punt més alt situat al comtat de Franklin (345 [[m]].) a prop de [[New Albany (Ohio)|New Albany]] i el punt més baix on el riu [[riu Scioto]] deixa el comtat (207 [[m]]) a prop de [[Lockbourne (Ohio)|Lockbourne]]. Els nombrosos barrancs als marges dels rius i cales ajuden a donar una mica de varietat al paisatge. Quan als arbres, els [[caducifoli]]s són comuns, com l'[[Acer (botànica)|auró]], el [[roure]], la [[carya]], la [[Juglans|noguera]], l'[[Populus|àlber]], l'[[àlber de Virgínia]] i per descomptat, el [[Aesculus glabra|fals castanyer d'Ohio]].

La regió està dominada pel [[clima continental]] humit ([[Classificació climàtica de Köppen|Clas. de Köppen]]: ''DfA''), caracteritzat pels seus estius calents i xafogosos i els seus hivers freds i secs. La temperatura màxima històrica de Columbus va ser de 106  °F (41  °C), que va tenir lloc dues vegades durant la [[sequera]] del ''[[Dust Bowl]]'', el [[21 de juliol]] de [[1934]], i novament dos anys després, el [[14 de juliol]] de [[1936]]. La temperatura més freda registrada va ser de -22  °F (-30  °C) el [[19 de gener]] de [[1994]].

L'ingrés mitjà per a una casa a la ciutat era de $37.897 dòlars i l'ingrés mitjà d'una família de $47.391 dòlars. Els homes tenien un ingrés mitjà de 35.138  $ contra el 28.705  $ de les dones. L'[[renda per capita|ingrés per capita]] de la ciutat era de 20.450  $. A prop del 10,8% de les famílies i el 14,8% de la població es trobaven per sota de la [[línia de pobresa]], incloent-hi un 18,7% d'aquests que són menors d'edat i un 10,9% que sobrepassen els 65 anys.