Joan Sol i Ortega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referències
Cap resum de modificació
Línia 5:
El [[1876]] fou designat president de l'[[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya|Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]] i el [[1878]] president de l'[[Ateneu Barcelonès]]. Es va afiliar al [[Partit Republicà Progressista]] i va ser regidor de Barcelona del [[1885]] al [[1889]] amb [[Francesc de Paula Rius i Taulet|Rius i Taulet]]. El [[eleccions generals espanyoles de 1893|1893]] fou electe [[diputat]] i va destacar per la seva oratòria al [[Congrés dels Diputats]].
 
El [[1895]], a la mort de [[Manuel Ruiz Zorrilla]], es va separar del [[Partit Republicà Progressista]] i va fundar el [[Partit Republicà Nacional]], més a la dreta, que no va obtenir suport. El [[1896]] va tornar a ser regidor de Barcelona, i a les [[eleccions generals espanyoles de 1898]] i [[eleccions generals espanyoles de 1899|1899]] fou electe diputat. Des de les Corts exigí responsabilitats per la guerra colonial i defensà el [[Tancament de Caixes]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Mestre i nCampiCampi|nom=Jesús (dir.)|títol=Diccionari d'història de Catalunya|pàgines=1014-1015|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62|any=1992|isbn=8429735216}}</ref> . Fou derrotat al [[1901]] quan la [[Lliga Regionalista]] s'emportà el seu escó, derrota que es va repetir el [[1903]]. Hostil a la [[Solidaritat Catalana]], va obtenir el suport d'[[Alejandro Lerroux]] i va ser elegit a les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1907|1907]] i [[eleccions generals espanyoles de 1910|1910]] i va ser nomenat [[senador]] per [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] pel [[comte de Romanones]] el [[1908]]. El [[28 de març]] de [[1909]] va convocar una gran manifestació a [[Madrid]] contra el projecte de Llei d'[[Antoni Maura]] sobre administració local. El [[1912]] va defensar als processats pels fets de [[Cullera (Ribera Baixa)|Cullera]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=618-619|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1992}}</ref>
 
Va morir a [[Barcelona]] el [[1913]]. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer<ref>{{ref-llibre|cognom=Tricaz|nom=Enric|títol=Homes i dones pels carrers de Reus|pàgines=141|lloc=Valls|editorial=Cossetània|any=2010|isbn=9788497916929}}</ref>