Aquesta planta no la porten els tractats de [[farmacologia]] de l'Antiguitat, per queperquè, limitat el seu territori als països occidentals del Mediterrani, fins a la Provença, com a límit oriental, sembla que no van arribar a conèixer-la. En canvi, és una planta molt estimada des de temps immemorials en la medicina popular del nostre país com a remei digestiu. [[Francesc Micó]], el famós metge botànic català del segle XVI, la va herboritzar a Montserrat, on abunda, i la va remetre a [[Jacques Dalechamps]]; aquest la va publicar més tard en la seva ''Història generalis plantarum''. Dos seglesdesprés, al 1793, [[Carl von Linné]]la va donar a conèixer amb el nom d'''Erigeron glutinosum''.
