Miquel Badia i Capell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 53:
== Assassinat ==
El dia [[28 d'abril]] del 1936
===Hipòtesis faista i falangista===
Sobre l'autoria de l'assassinat, la hipòtesi més probable és que haguessin estat pistolers de la FAI, perquè el cotxe de la fugida era habitualment utilitzat pels membres d'aquesta organització per realitzar sabotatges a tramvies i autobusos. Un dels conductors habituals era el conegut pistoler [[Justo Bueno]], el qual va ser identificat com a conductor del vehicle aquell mateix dia. A més a més tant el propietari del cotxe com el propietari del garatge a on es guardava també n'eren militants.<ref name="Escofet"/>{{Nota ref|Cal recordar que pocs mesos després el periodista [[Josep Maria Planes]] també seria assassinat amb sis trets al cap per incontrolats anarquistes a causa dels abrandats articles en què havia denunciat aquest assassinat, i altres accions de la violència faista.|grup=n.|nom=1}}
Una segona possibilitat, tot i que menor, era que els pistolers fossin de les Juventudes Antimarxistas, perquè un grup liderat per un expolicia, Juan Segura Nieto, darrerament estaven adquirint pistoles i s'estaven reunint en llocs propers al domicili dels Badia. De fet la semblança entre Segura i el faista Bueno era extraordinària, i els mateixos testimonis els confonien.<ref name="Escofet"/> A més també s'havia detectat l'arribada a Barcelona de diversos militants de la [[Falange]] espanyola que tenien la intenció de cometre atemptats terroristes i assassinats. Aquesta hipòtesi fou afirmada en declaracions a la premsa pel jutge instructor, [[Emilià Vilalta i Vidal|Emilià Vilalta]], amb l'objectiu exprés de desviar l'atenció sobre els sospitosos reals de l'entorn faista.<ref name="Escofet"/>
Les teòriques coartades no es van poder desmuntar, i la concurrència habitual dels sospitosos faistes al garatge del cotxe no era prova suficient. A més a més els sabotatges comesos durant l'última vaga de transports, que havien admès, no podien ser sancionats perquè havien estat amnistiats pel govern republicà. Per tant el nou jutge Márquez Caballero, va acabar alliberant-los a tots.<ref name="Escofet"/>
{{cita|''Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita''.|'''Miquel Badia i Capell''', Carta a un amic (París, 21 de febrer del 1935)<ref name="Caudet"/>}}
Linha 59 ⟶ 66:
==Vegeu també==
*[[Afer de les Cases dels Canonges]]
==Notes==
{{Refbegin|2}}
<references group="n."/>
{{Refend}}
== Referències ==
{{Referències}}
* {{citar llibre|cognom=Caudet |nom=Francisco|títol=Historia política de Cataluña|editorial=Producciones Editoriales|data=1978|pàgines=|isbn=84-365-1195-6|ref=Caudet}}
* {{ref-llibre |cognom=Escofet|nom=Frederic|enllaçautor=Frederic Escofet|títol=Al servei de Catalunya i de la República. La desfeta. 6 d'octubre 1934 |editorial=Edicions Catalanes De París|lloc=París|data=1973|pàgines=220 p.|isbn=2-85041-012-8|ref=Escofet}}
* {{citar llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=1.147 p.; p. 85 entrada: "Badia i Capell, Miquel"|isbn=84-297-3521-6|ref=Mestre}}
|