Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Fins l'any > Fins a l'any
Línia 69:
 
[[Fitxer:Roses. Gaspar Homar i Mezquida.JPG|thumb|dreta|Detall vegetal en fusta tallada d'un plafó decoratiu (l'Àngel del somni) del Museu del Modernisme Català]]
Fins a l'any 1900, les obres d'Homar mostraven uns [[estilema|estilemes]] o trets característics de caràcter [[historicista]] i [[eclèctic]], on destaca un aire [[neogòtic]] d'accent modernista amb estilitzacions vegetals i ritmes sinuosos i asimètrics. Homar incorpora les [[Fusta|fustes]] de tonalitats clares i un nou concepte d'ornamentació, d'influència japonesa, que difereix de l'estil rus dels tallers de Francesc Vidal. També es comencen a veure referents artístics celtes derivats de les propostes decoratives del conjunt del Pavelló d'Escandinàvia de l'[[Exposició Universal de París (1900)]]. En aquesta data ja s'ha definit l'ornamentació quadràtica, de talla o marqueteria, i apareixen els primers símptomes de la recepció dels models decoratius de signe ''[[sezession]]ista'' als seus projectes. Les [[Rosa|roses]], l'autèntic emblema de la firma Homar, hi assoleixen un protagonisme determinant.{{sfn|Fondevila|1998|p=35}}
 
En aquests anys, un projecte que es pot destacar és un dels seus primers conjunts en estil reposat i serè, que va fabricar per moblar la [[Casa Trinxet]] (1904), obra de [[Puig i Cadafalch]]. Al menjador, en el què [[Joaquim Mir]] va realitzar les pintures, Homar va decorar els mobles creant aplicacions de metall que representen plantes florides i branques d'olivera típiques del gust ''[[sezession]]ista''.{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p=235}}