Jueus mallorquins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Acàdemia > Acadèmia
m Corregit: mitjan del [[segle > mitjan [[segle
Línia 22:
Res més es sap dels jueus en el final de l'imperi i els segles obscurs (VI-IX), novament la historiografia suposa que la comunitat va tenir continuïtat, fins que durant la dominació [[àrab]] la tornam a trobar, en fonts cristianes, el [[1114]], a les cròniques de la [[Croada pisano-catalana|''razzia'' pisano-catalana]], i el [[1229]] en ocasió de la conquesta per part de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], que informen de l'existència d'un [[call]] vora el palau reial de l'[[palau de l'Almudaina|Almudaina]].
 
Amb la [[Conquesta de Mallorca|conquesta catalana]] arribaren a l'illa nous contingents que participaren del repartiment i que s'hi instal·laren, amb els seus coreligionaris, al barri tradicional, que fou respectat encara que per poc temps, ja que, a mitjan del [[segle XIII]], fou cedit als [[dominic]]s per edificar-ne el seu [[convent]]. A canvi als jueus se’ls hi va cedir un espai a l'actual barri de la Calatrava, que fou conegut amb el nom de [[Call]] Major. A més de la de la [[Ciutat de Mallorca]], al [[segle XIII]] consten comunitats jueves a [[Felanitx]], [[Sineu]], [[Alcúdia]], [[Sóller]] i [[Pollença]].
 
Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjançant una [[aljama]]; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l'autoritat reial. la comunitat jueva de Mallorca gaudí d'uns anys de gran esplendor al llarg del [[segle XIV]], en què arribaren a ser uns tres mil, gaire bé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el [[Call]], edificaren [[Sinagoga|sinagogues]], articularen un sistema institucional propi a l'entorn dels secretaris de l'Aljama i el seu Consell i es creà el Call d'Inca.