Signari de Ger

El signari de Ger (Cerdanya, Girona) és un signari ibèric nord-oriental dual realitzat sobre una roca a l’aire lliure que va ser identificat el 2012. Aquesta inscripció forma part d’un conjunt de més de trenta roques que contenen més d’un centenar d’inscripcions ibèriques. El signari està escrit de d’esquerra a dreta i es conserva quasi complet. La seva cronologia paleogràfica aproximada podria estar entre finals del s. III aC o principis del s. II aC. L’abecedari està organitzat per parelles de variants d’un mateix signe, on sempre la variant que porta un traç més, la variant complexa, la sorda, apareix davant de la variant simple, la sonora. Addicionalment, en aquest signari també s’agrupen alguns signes de valor similar, les dues vibrants, rŕ, les dues sibilants, śs, i les dues nasals, mn, i potser també fos el cas de la parella Tḿ. El signe en forma de T, en aquest cas amb un traç addicional horitzontal a la base,és un signe poc freqüent de valor desconegut, que es representa per la seva forma, que fins ara era considerat una variant de m o de ḿ, però que aquest signari confirma com a signe independent.

Escriptures paleohispàniques

kugu+[]+tidibabitadatedekogotodotuduś[]skaga++a+mnirŕbekigiuTḿ+

Uns anys abans ja havien aparegut dos altres signaris de característiques similars, el signari del Castellet de Bernabé i el signari del Tos Pelat, que no només presenten dualitats a les oclusives dentals i velars, sinó també a vocals i a algunes consonants contínues. Simultàniament es va publicar el signari de Bolvir, també rupestre, que com el de Ger només presenta dualitats a les oclusives dentals i velars. L’ordre dels signes no coincideix exactament amb cap del altres signaris ibèrics coneguts ni tampoc amb el que es derivaria del signari d’Espanca, del grup meridional, que era l’únic signari paleohispànic conegut fins l’aparició dels signaris ibèrics. La seva presencia en una inscripció rupestre no sembla que estigués motivada per activitats relacionades amb l’aprenentatge de l’escriptura, sinó que es pensa que podria tenir una funció votiva, tal com passa amb abecedaris d’epigrafies contemporànies com la grega, la llatina o l’etrusca.

Bibliografia

• Campmajo, P. (2012): Ces pierres qui nous parlent: Les gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées orientales) de la fin de l’Âge du fer à l’époque contemporaine. Editions Trabucaire.
• Campmajo, P., Ferrer i Jané, J. (2010): [«Le noveaux corpus d'inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne: Premiers résultats»], Palaeohispanica 10, pp. 249-274.
• Campmajo, P., Untermann J. (1991): «Corpus des gravures ibériques de Cerdagne», Ceretania 1, pp. 39-59.
• Ferrer i Jané, J. (2010): [«La llengua i l'escriptura ibèrica a la Cerdanya»], Ker 4, pp. 50-59.
• Ferrer i Jané, J. (2013a) : [«Deux alphabets ibères duals rupestres de Cerdagne»], Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 1, pp. 9-18.
• Ferrer i Jane J. (2013): «Els sistemes duals de les escriptures ibèriques», Palaeohispanica 13, pp. 451-479.
• Velaza, J. (2012): «Inscripciones paleohispánicas con signarios: formas y funciones», E.L.E.A 12, pp. 151-165.