|
|-
! ''[[Bufo bufo]]''
|| [[Gripau comú]] ||Té una distribució deltaica eminentment perifèrica (sobretot en el límit continental) i només penetra per la plataforma deltaica seguint el curs del [[riu Ebre]]. A la perifèria ha estat localitzat pels voltants d'[[Amposta]], [[l'Aldea]] i [[Camarles]], mentre que a l'interior deltaic les úniques citacions recents pertanyentpertanyen a [[Sant Jaume d'Enveja]] i l'[[illa de Gràcia]].||La seua presència al [[delta de l'Ebre]] és força baixa i sembla estar molt associat als conreus de [[fruiter]]s dels límits continentals i, en menor grau, a àrees antròpiques i de vegetació ruderal. ||[[Fitxer:Bufo bufo-walking-Iric2006.jpg|200px|Gripau comú]]
|-
! ''[[Epidalea calamita]]''
|| [[Gripau corredor]], [[gripau ratllat]] ||Hom creu que es troba en franca regressió i hi presenta una distribució força dispersa i irregular. Hi és força rara i, bàsicament, s'ha localitzat als voltants de [[Jesús i Maria]] ([[Deltebre]]) i de [[Sant Carles de la Ràpita]], al Garxal i a [[l'Encanyissada]], ja en el límit continental del delta.||||[[Fitxer:Bufo calamita 3.jpg|200px|Gripau corredor]]
|-
! ''[[Hyla meridionalis]]''
|| [[Reineta meridional]], regina ||La seua presència hi és força dubtosa, ja que les citacions més recents d'aquesta granota daten de principis de la [[dècada del 1990]] quan van ésser localitzats diversos mascles cantant (durant la primavera) pels voltants de les Olles i d'Ampollamar. També, era present, antigament, a [[l'Encanyissada]] i elal Canal Vell, però des de la [[dècada de 1980]] no s'hi ha tornat a localitzar. ||Les prospeccions específiques dutes a terme durant els anys [[2004]] i [[2005]] van donar resultats negatius i hom comença a creure que aquesta [[espècie]] s'hi hagi extingit durant les darreres dècades.||[[Fitxer:Hyla meriodionalis 1.jpg|200px|Reineta meridional]]
|-
! ''[[Lissotriton helveticus]]''
|| [[Tritó palmat]] ||És l'únic [[urodel]] amb presència confirmada al [[delta de l'Ebre]] ja que hi ha estat localitzat en un indret dels [[Ullals de Baltasar]] (tot i que n'hi ha citacions antigues a [[Amposta]], [[Sant Jaume d'Enveja]] i [[Deltebre]]). ||Hom pensa que ha pogut colonitzar el delta a partir de la conca de l'Ebre (on n'existeix una propera població a la [[Marjal de Campredó]] -[[Tortosa]]-). Cal remarcar que les [[Població (biologia)|poblacions]] localitzades a la veïna [[serra del Montsià]] no són naturals, ja que hi van ser introduïdes fa uns 35 anys en diverses fonts i bassetes. Al [[delta de l'Ebre]] només s'ha localitzat en zones de vegetació riberenca ben constituïda.||[[Fitxer:Triturus helveticus01.jpg|200px|Tritó palmat]]
|-
! ''[[Pelobates cultripes]]''
|| [[Gripau d'esperons]] ||La seua distribució hi és exclusivament litoral amb 2 nuclis amb major presència d'efectius: Riumar-Garxal i Eucaliptus-Riet Vell. També, és present pera la franja litoral que va des de Riumar fins a la [[Punta del Fangar]]. ||Al [[delta de l'Ebre]] ocupa [[ecosistema|ecosistemes]] [[duna|dunars]], [[canyissar]]s de zones antròpiques litorals de poca fondària, [[salicorn]]ars i, més puntualment, [[arrossar]]s urbans propers a les platges, sempre en punts d'aigua temporals i de poca fondària.||[[Fitxer:Pelobates cultripes JLH ad.jpg|200px|Pelobates cultripes]]
|-
! ''[[Pelophylax perezi]]''
|-
! ''[[Acanthodactylus erythrurus]]''
|| [[Sargantana cua-roja]] ||Hi téTé una distribució força restringida a la franja litoral de l'hemidelta nord. Les poblacions més destacades es troben al sector comprès entre les [[duna|dunes]] de Riumar i el Garxal, mentre que l'àrea de la [[Punta del Fangar]] i de la Marquesa presenta una [[població (biologia)|població]] molt més petita. ||Al [[delta de l'Ebre]] ocupa els [[ecosistema|ecosistemes]] dunars ben desenvolupats i, secundàriament, les àrees de [[platja]] amb [[matoll]]s dispersos i els [[salicorn]]ars adjacents a les dunes.||[[Fitxer:Acanthodactylus erythrurus.jpg|200px|Sargantana cua-roja]]
|-
! ''[[Anguis fragilis]]''
|| [[Vidriol]], llisona, noia, serp de vidre ||Les citacions més recents hi daten del [[2004]] en què es va trobar una [[femella]] [[adult]]a atropellada al [[barri del Roquer]] ([[Camarles]]), prop del límit continental nord del delta. Les citacions anteriors, de la [[dècada de 1980]] o anteriors, mostren que també era present a [[Amposta]], l'[[illa de Sapinya]] i a les vores del [[riu Ebre]]. ||||[[Fitxer:Anguidae.jpg|200px| Vidriol, llisona, noia, serp de vidre ]]
|-
! ''[[Emys orbicularis]]''
|| [[Tortuga d'estany]] ||S'hiEs troba, bàsicament al Canal Vell i a [[l'Encanyissada]], tot i que també se n'han detectat individus aïllats a la zona de la desembocadura del [[riu Ebre]]. Antigament, també era present en alguns trams de l'Ebre al seu pas per [[Amposta]] i [[Deltebre]], així com a la Platjola, [[Els Muntells]] i Eucaliptus. ||Durant la [[dècada del 1990]], el [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]] inicià un projecte de [[reproducció]] en captivitat, amb l'objectiu de reforçar les [[població (biologia)|poblacions]] naturals. [[Al delta de l'Ebre]] es troba molt associada als [[canyissar]]s.||[[Fitxer:Emys orbicularis Tajba.jpg|200px| Tortuga d'estany ]]
|-
! ''[[Hemidactylus turcicus]]''
|| [[Dragó rosat]], dragonet||La seua distribució hi és molt perifèrica i abasta els límits continentals: des de [[l'Ampolla]], al nord, fins gairebé [[Sant Carles de la Ràpita]], al sud. A l'interior deltaic, la seua presència és força dubtosa, tot i que n'hi ha observacions antigues al far de la [[Punta del Fangar]], [[Els Muntells]], CanallCanal Vell i [[El Poblenou del Delta]]. ||Al [[delta de l'Ebre]] es comporta com una espècie molt [[antropòfil]]a, ja que la major part d'observacions es localitzen dins de petits nuclis urbans i pobles, encara que també se n'hi han localitzat exemplars en habitatges aïllats i petits murs associats a camps de conreu de [[fruiter]]s.||[[Fitxer:Hemidactylus turcicus.jpg|200px| Dragó rosat, dragonet]]
|-
! ''[[Malpolon monspessulanus]]''
|| [[Serp verda]], [[colobra bastarda]] ||Es troba pràcticament a tota la plataforma deltaica, des del límit continental fins a la franja litoral. ||És un dels [[rèptil]]s que millor s'ha adaptat a les particulars condicions ecològiques del [[delta de l'Ebre]], car hi ocupa tota mena d'ambients amb una distribució força contínua i homogènia. D'altra banda, hi és una de les [[espècie]]s més atropellades, ja que li agrada molt escalfar-se sobre l'asfalt de les carreteres.||[[Fitxer:Couleuvre montpellier.jpg|200px| Serp verda, colobra bastarda ]]
|-
! ''[[Mauremys leprosa]]''
|| ''Tortuga de rierol'' ||Les seues [[població (biologia)|poblacions]] al [[delta de l'Ebre]] són una prolongació de les presents al llarg de la [[vall de l'Ebre]]. S'hiEs localitza regularment a [[l'Encanyissada]] i elsals [[Ullals de Baltasar]], tot i que de manera puntual també a [[Amposta]], [[l'Ampolla]] i en un canal de [[Jesús i Maria]] ([[Deltebre]]). ||Al [[delta de l'Ebre]] s'ha comprovat que pot ocupar canals, [[sèquia|séquies]] i [[llacuna|llacunes]], sempre amb una vegetació associada. També, se n'ha localitzat per les ribes de l'[[Ebre]].||[[Fitxer:Mauremys leprosa 4.jpg|200px| ''Tortuga de rierol'' ]]
|-
! ''[[Natrix maura]]''
|| [[Serp d'aigua]], [[colobra escurçonera]] ||La seua distribució hi és molt àmplia i força contínua, i abasta la pràctica totalitat del territori, tret de la [[Punta del Fangar]] i l'[[istme del Trabucador]]. A la [[Punta de la Banya]] només ha estat localitzada a [[les Salines de la Trinitat]]. ||És l'[[ofidi]] més freqüent del [[delta de l'Ebre]] ja que ocupa tota mena d'[[hàbitat]]s, sempre que hi haginhagi punts d'aigua disponibles.||[[Fitxer:Natrix maura.jpg|200px| Serp d'aigua, colobra escurçonera ]]
|-
! ''[[Natrix natrix]]''
|-
! ''[[Psammodromus hispanicus]]''
|| [[Sargantana corredora]], [[sargantaner petit]] ||Només se n'hies troba una [[població (biologia)|població]] aïllada a les [[salines de la Trinitat]], a l'hemidelta sud. ||L'indret on hi viu és una zona formada per un conjunt de turons [[sorra|sorrencs]] amb vegetació ruderal i [[matoll]]ars.||
|-
! ''[[Tarentola mauritanica]]''
|-
! ''[[Testudo hermanni]]''
|| [[Tortuga mediterrània]] ||Avui dia, només n'hi ha una [[població (biologia)|població]] estable al [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]] (fruit de dues introduccions realitzades durant els anys [[1987]]-[[1988]] i [[1990]] a la [[Punta de la Banya]]). ||Al [[delta de l'Ebre]] ocupa únicament les [[duna|dunes]] i la pineda litoral presents a la [[Punta de la Banya]].||[[Fitxer:Eduardfoto's 004.jpg|200px| Tortuga mediterrània ]]
|-
! ''[[Timon lepidus]]''
|-
! ''[[Trachemys scripta elegans]]''
|| [[Tortuga d'orelles vermelles]] ||Hi ésÉs present als [[Ullals de Baltasar]], Canal Vell, les Olles, [[Jesús i Maria]] i Barri del Roquer ([[Camarles]]). ||És l'[[espècie]] al·lòctona de tortuga més comuna en ecosistemes mediterranis, ja que històricament ha estat la més venuda a les botigues d'[[animal de companyia|animals de companyia]] i es pot localitzar potencialment en qualsevol punt d'aigua (natural o artificial) del [[delta de l'Ebre]], ja que depèn de la zona on es produeixi l'alliberament||[[Fitxer:Tortoise1 cepolina.jpg|200px| Tortuga d'orelles vermelles ]]
|-
! ''[[Rhinechis scalaris]]''
|| [[Serp blanca]] ||S'hiEs distribueix bàsicament en els límits continentals del [[delta de l'Ebre]] (des de [[l'Ampolla]] fins a [[Sant Carles de la Ràpita]]) i penetra molt poc en el territori deltaic. ||Al [[delta de l'Ebre]] s'ha localitzat majoritàriament en conreus de [[fruiter]]s, i, en segon terme, en zones humanitzades i amb vegetació ruderal. Ocupa zones força seques i és molt escassa en els [[arrossar]]s i les zones humides del delta, per la qual cosa no ha arribat a colonitzar la plataforma deltaica.||[[Fitxer:Elaphe scalaris in office.jpg|200px| Serp blanca ]]
|-
|}<ref>Roig, J. M., [[2008]]: ''Atles dels amfibis i els rèptils terrestres del delta de l'Ebre''. Col·lecció tècnica, 2. [[Generalitat de Catalunya]], [[Departament de Medi Ambient i Habitatge]], [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]]. 1a. edició. [[Deltebre]]. 81 p. ISBN 9788439383215.</ref><ref>Amat, F. i J. M., Roig, [[2001]]. Estudi demogràfic i distribució de la [[sargantana cua-roja]] (''[[Acanthodactylus erythrurus]]'') al [[Delta de l'Ebre]]. Informe tècnic inèdit. [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]], [[Generalitat de Catalunya]].</ref><ref>Bertolero, A. i A. Martínez-Vilalta, [[1994]]. Presencia histórica de ''[[Testudo hermanni]]'' en las comarcas del [[Baix Ebre]] y [[Montsià]] (sur de Cataluña). Boletín de la Asociación Herpetológica Española 5:2-3.</ref><ref>Bertolero, A., [[1994]]: Projecte de cria en captivitat de la [[tortuga d'estany]] (''[[Emys orbicularis]]'') pel reforç de les poblacions naturals al [[Delta de l'Ebre]]. Informe tècnic inèdit. [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]], [[Generalitat de Catalunya]].</ref><ref>Bertolero, A., M. A. Carretero, G. A. Llorente, A. Martínez-Vilalta i A. Montori, [[1995]]: The importance of introductions in species conservation: the case of ''[[Testudo hermanni]]'' in the Ebro Delta Natural Park (NE Spain). Proceedings of the International Congress of Chelonian Conservation, 187-191. Soptom.</ref><ref>Carretero, M. A. i G. A. Llorente, [[1994]]: Morfometria de ''[[Psammodromus algirus]]'' i ''[[Acanthodactylus erythrurus]]'' al [[Delta de l'Ebre]]. Butlletí del Parc Natural Delta de l'Ebre 8:19-26.</ref><ref>Fouces, V. i G. A. Llorente, [[1998]]: La comunitat d'amfibis i rèptils a l'[[illa de Buda]]. Informe tècnic inèdit. [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]], [[Generalitat de Catalunya]].</ref><ref>Jover, L., [[1989]]: Nuevas aportaciones a la tipificación trófica poblacional: el caso de ''[[Rana perezi]]'' en el Delta del Ebro. Tesi doctoral. Departament de Biologia Animal, [[Universitat de Barcelona]].</ref><ref>Llorente, G. A., X. Fontanet, A. Montori, X. Santos i M. A. Carretero, [[1991]]: Herpetofauna del [[Delta de l'Ebre]]: distribució i conservació. Butlletí del Parc Natural Delta de l'Ebre 6:26-29.</ref><ref>Llorente, G. A., A. Montori, X. Santos i M. A. Carretero, [[1995]]: Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. El Brau, [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]].</ref><ref>Llorente, G. A., X. Ruíz, M. A. Carretero i X. Santos, [[2001]]: Estudis sobre biologia, ecologia i contaminació en els vertebrats del [[Delta de l'Ebre]]. Arxius de les Seccions de Ciències, IEC 131: 81-86.</ref><ref>Santos, X. i G. A. Llorente, [[1997]]: Actividad de ''[[Natrix maura]]'' en el Delta del Ebro, analizada mediante técnicas de telemetría. Revista Española de Herpetología 11:63-70.</ref>
|
