Josep Marimon i Figueras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: música. A l'any > música. L'any
m Corregit: que detentà fins > que ostentà fins
Línia 4:
Començà la seva formació musical al cor de la parròquia de Sant Quintí de Mediona, població on la seva família es traslladà el 1888, i l'amplià amb el mestre de música de Sant Pere de Riudebitlles, Pere Olivella. Posteriorment estudià a l'[[Escola Municipal de Música de Barcelona]] amb els mestres [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], [[Antoni Nicolau i Parera|Antoni Nicolau]] i [[Agustí Quintàs i Rubert|Agustí Quintàs]], i on tingué companys d'estudis com [[Eduard Toldrà]], [[Joaquim Serra]] i [[Antoni Massana]], amb qui establí amistat de per vida. Fundà el ''Quinteto Filarmónico'' amb els músics [[Bernardí Gàlvez]], Joan Rigualt, Lluís Sànchez i Eduard Toldrà (posteriorment, aquests dos darrers formaren part del cèlebre ''[[Quartet Renaixement]]''), que es desféu quan al 1911 anà a Buenos Aires, on va fer de pianista acompanyant de cinema mut. Amb els estalvis recollits marxà a [[Lió]] (1913), per treballar-hi a l{{'}}''Orchestre Guitton''. Abans de la [[primera guerra mundial|Gran Guerra]] tornà a Barcelona, on perfeccionà els estudis d'harmonia i instrumentació amb el mestre [[Enric Morera i Viura|Morera]], i poc després s'enrolà com a pianista en vaixells de la companyia Transatlàntica que feien la ruta de Buenos Aires.
 
Al 1920 s'establí definitivament a Barcelona, on començà a dirigir els orfeons ''Llevant'', ''La Violeta Hortense'' i, des del 1928, ''El Roser''. L'any 1938, la Generalitat el nomenà Professor Especial d'Educació Musical de dues escoles barcelonines, ocupació que detentàostentà fins a la fi de la [[guerra civil espanyola]]. Apartat de la tasca docent, a l'any 1940 s'incorporà com a organista de la parròquia del Roser, i a l'any següent passa a fer-ho a l'església de Sant Madrona, ambdues de Barcelona. Es feu càrrec de la ''Coral infantil de la Casa Provincial de Caritat'' de Barcelona al setembre del 1945, tasca que compaginà amb classes particulars de música.
 
L'any 1949 es presentà al II Concurs Barcino de Música per a Cobla i Sardanes, que li guardonà les composicions ''M'estimes?'' i ''Meravella nostrada''. Els darrers anys de la seva existència (1950-1953) veieren com Marimon preparava un ''Manual pràctic d'orientació per al compositor de sardanes'' que restà inconclús i inèdit; uns anys més tard (1957), [[Joaquim Serra]] publicava el ''Tractat d'instrumentació per a cobla'' que, en certa forma, feia el Manual redundant.