Àfrica (província romana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 8:
El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo ([[Bona]]) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la [[Segona Guerra Púnica]], fins que es va girar en contra el [[206 aC]]. Fou el pare de [[Masinissa I]] que fou derrotat pels cartaginesos i per [[Sifax]], rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d’[[Escipió l'Africà]] ([[204 aC]]) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el [[203 aC]], fou portat a Roma on va morir aviat.
 
Abans de la [[tercera guerra púnica]] el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a [[Cirenaica]], deixant als cartaginesos limitats a la [[Zeugitània]] (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el [[148 aC]] i el [[146 aC]] es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre ''l'ager publicus'' i les ciutats aliades de Roma: , Útica (capital provincial), [[Thapsus]], Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum . El govern fou encarregat a un [[pretor]] i la província es va dividir en ''conventus'', dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum.
 
Les guerres de [[Jugurta]] van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna.