Any: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: apòstrof |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 44:
* ''Any olímpic'' : Any comptat a partir de l'olimpíada. Fou introduït a Grècia per l'historiador [[Timeu de Tauromenion|Timeu]], el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics. El sistema es posà en pràctica des del 260 aC (130a olimpíada), i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l'any 395 dC.
* ''Any sotíac'' : L'any del calendari egipci en què acabava el període sotíac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tròpic.
* ''Any de la fundació de Roma'' : Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma
* ''Any del consolat'' : Any comptat a partir del nomenament dels cònsols. L'origen d'aquest còmput, que la llei romana manava d'emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l'inici de la república (509 aC).
* ''Any de l'imperi'' : Any comptat a partir de la proclamació de l'emperador. Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l'any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment la substituí.
Línia 91:
Però les necessitats de l'agricultura i d'altres activitats humanes (ramaderia, pesca, comerç, campanyes militars, etc.) feren precisa la recerca de calendaris més ajustats a la realitat astronòmica i climàtica.
Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, a [[Babilònia]], primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies
[[Fitxer:JudischerKalender-1831 ubt.jpeg|thumb|left|150px|El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregaries, així com les festes dels estats de [[Brandeburg]] i [[Silèsia prussiana|Silèsia]]" - Berlín, 1831]]
El [[calendari hebreu]] també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del [[segle III]] i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).<ref>{{GEC|0165806}}</ref>
| |||