Un guió gairebé perfecte -excepte per algunes concessions al final- de Millard Kauffman, basat en la novel·la de Howard Breslin] titulada ''Bad Time at Mondo'',<ref>{{ref-web|cognom=|nom=| títol= Bad Day at Black Rock|url=http://www.filmsite.org/badd3.html |editor=''Filmsite'' }}</ref> ofereix una visió dura i precisa sobre el racisme i els deliris patrioters propis de les comunitats primitives de l'Oest nord-americà, que s'exacerben amb les rivalitats de la [[guerra del Pacífic]].<ref name="nyt">{{ref-web|cognom=|nom=| títol= bad Day at Black Rock|url=http://www.nytimes.com/movie/review?res=9E01EFDB1F3FE035A65751C0A9649C946492D6CF |editor=''The New York Times'' }}</ref><ref name="tcm">{{ref-web|cognom=|nom=| títol= Bad Day at Black Rock|url=http://www.tcm.com/tcmdb/title/2090/Bad-Day-at-Black-Rock/articles.html |editor=''Tcm'' }}</ref> El personatge emblemàtic representat per Tracy -manco, vestit de negre i posseïdor d'un envejable autodomini- marca el rebuig que rep en aquestes societats tancades la presència de "l'altre", la persona diferent, la presència trenca amb els esquemes des d'una posició exterior. És el "foraster" de tots els "westerns", però aquest cop amb una missió concreta per complir i assumint problemes que es deriven d'aquesta.
Un repartiment de luxe que inclou, a part dels protagonistes, a Walter Brennan, Ernest Borgnine, Dean Jagger i John Ericson, ens permet tornar a gaudir d'un Robert Ryan fent una declaració de principis feixistes, en un paper que sap brodar a la perfecció. Esplèndida fotografia a [[cinemascope]] de William C. Mellor, admirable en la composició d'interiors i exteriors.<ref name=Quinto>{{ref-notícia|cognom=Quinto|nom=Manuel| títol=Crítica de la pel·lícula|publicació=La Vanguardia|data=8 de març de 1992}}</ref>
