Contractualisme: diferència entre les revisions

Aquest mateix esquema formal va ser utilitzat per [[John Locke]], (1632-1704) que va arribar a conclusions totalment contràries a les de Hobbes i va establir les bases d'un estat liberal. Tota la seva filosofia política parteix de la idea d'una llei natural: alhora llei de Déu i de la raó, que governa la natura i és, al mateix temps, la llei moral a la qual està sotmès l'home; l'home està capacitat per comprendre els seus deures morals i el compliment d'aquests és, per aquest, raonable. Els deures/drets morals a què obliga la llei natural són: la vida, la llibertat i la propietat. Aquests drets/deures existeixen ja en l'estat de natura que l'home es troba abans d'iniciar la vida en un Estat polític, i els elements bàsics del qual són la llibertat i la igualtat; l'home raonable així ho comprèn i admet ambdues, però la seva situació de mera natura -malgrat no ser un estat de guerra de tots contra tots, com en Hobbes- no assegura que aquests drets i deures s'aconsegueixin. Per aquesta raó, els homes desitgen viure en una societat on el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat estigui garantit a través de l'existència d'un «sistema jurídic i judicial».

 

 

Es passa així, de la societat natural a la civil per consens. Els homes s'uneixen en societat, no per escapar, com en Hobbes, a l'amenaça de mort, sinó portats per la llibertat que senten i volen protegir, perquè la veuen amenaçada: els homes lliures, iguals i independents es tornen ciutadans per decisió pròpia, per consentiment o per convenció, accepten als altres com associats per salvaguardar les seves vides, les seves llibertats i les seves propietats. Es pot identificar, tan en aquesta idea de pacte com d'individu, l'origen del que posteriorment es passarà a anomenar-se democràcia liberal, on els individus escullen els seus governants alhora que aquests tenen la missió de garantir l'ordre social.