Dispersió (física): diferència entre les revisions

Quan un feix de [[llum]] blanca procedent del [[sol]] travessa un [[Prisma (òptica)|prisma]] de [[vidre]], les diferents [[Monocrom|radiacions monocromàtiques]] són desviades per la [[refracció]] en raó inversa a la seva [[longitud d'ona]]. D'aquesta manera, els raigs [[roig|vermells]] sofreixen menys desviació que els [[violat|violacis]] i el feix primitiu de [[llum]] [[blanc (color)|blanca]], així eixamplat pel [[Prisma (òptica)|prisma]], es converteix en un [[espectre electromagnètic]] en el qual les radiacions acolorides estan exposades sense solució de continuïtat, en l'ordre de la seva longitud d'ona, que és el dels set [[color]]s ja proposats per [[Isaac Newton]]: [[violat]], [[anyil|indi]], [[blau]], [[verd]], [[groc]] , [[taronja (color)|ataronjat]] i [[vermell]] (Així, en ambdós extrems de l'espectre, l'[[ultraviolat]] i l'[[infraroig]], que no són directament [[visibilitat|visibles]] per a l'[[ull humà]], però que [[impressió|impressionen]] les [[fotografia|plaques fotogràfiques]].