Elasticitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fenomens > fenòmens
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 7:
L'elasticitat s'explica, a nivell microscòpic, per la interacció de les forces que actuen entre les partícules que formen el material. La variació d'aquestes forces (a causa de la tensió externa) fa canviar la distància entre les partícules (que produeixen una deformació macroscòpica del cos). Per a nivells relativament baixos de tensió, el treball mecànic necessari s'acumula en forma d'[[energia mecànica]] en el material, i s'allibera només quan desapareix la causa que l'ha causat i les partícules poden tornar a la seva posició original (el cos recupera la seva forma original).
 
A partir de la configuració natural de repòs, l'elasticitat només és la fase inicial del comportament d'un material per un determinat valor de tensió. Cada material presenta un nivell de tensió, conegut com a ''[[límit d'elasticitat]]'', per sobre del qual deixa de presentar un comportament elàstic i es manifesten fenòmens inelàstics com la ([[plasticitat]] [[Fractura mecànica|fractura]] , etc.). En el cas dels [[Ductilitat|materials dúctils]] el límit elàstic s'associa al punt on la deformació comença a ser plàstica, i en le cas dels [[Fragilitat|materials fràgils]] amb ruptura del material.
 
El model matemàtic més simple per la representació del comportament [[Elasticitat lineal|elàstic lineal]] és la [[llei de Hooke]]. Aquest model té un interès fonamental tant a nivell teòric, per la possibilitat d'arribar a un estudi matemàtic complet dels problemes, com a nivell de les possibilitats que ofereix en el modelat i la solució de problemes. Altres models matemàtics més complexos de l'elasticitat no lineal són importants per a la representació del comportament dels pneumàtics, fan referència al model dels [[Material hiperelàstic|materials hiperelàstics]].