Esperó (nàutica): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
|||
Línia 1:
[[File:Olympias.1.JPG|thumb|Esperó de la reconstrucció del [[trirem]] ''Olympias'', de la [[Marina grega]].]]
Un '''esperó''' o ''rostrum''<ref>[http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang]{{ca}}{{es}}{{la}}</ref> ('[[bec]]' o '[[proa]]' en [[Llatí]]) és una forma de [[proa]] dels [[vaixell|vaixells de guerra]] que permet a un vaixell atacar-ne un altre en envestir-lo a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta al menys al [[Segle VII aC]]
La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles [[Segle XV|XV]] i [[Segle XVI|XVI]], moment en què el [[canó]] va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuït en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al segle XIX conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de [[Lissa]] el 1866. La maniobrabilitat dels vaixells de [[vapor]] enfront del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat|cuirassats]] cap al final de la segle XIX va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del segle XX va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una [[proa]] de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.
|