Revisió del 00:14, 3 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: ser de objectes originals > ser d'objectes originals ← Edició anterior		Revisió del 16:06, 6 maig 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 8: La qualificació de les exposicions pot admetre tantes variants com a criteris museològics i tècnics puguin aplicar per destacar les característiques i usos d'aquest mitjà de documentació específic del [[museu]] que encarna alhora la seva personalitat i la seva missió. I pel que públicament se li jutjarà. En un sentit històric i d'acord amb el seu desenvolupament sociocultural, es poden comprovar inicialment quatre tipus de funcions generals que han anat conformant a les exposicions: Simbòlica , amb una finalitat de glorificació religiosa i política, unida especialment en gairebé totes les civilitzacions i cultures al valor obtingut dels objectes. Comercial , vinculada al valor de la mercaderia. Documental , íntimament lligada al valor informatiu o científic dels objectes, utilitzant no només pels museus de caràcter científic o tècnic, i els ecomuseus, sinó també per tots aquells organismes i institucions que desenvolupen les seves activitats mitjançant d'exposicions per a la difusió de coneixements. Estètica , inherent al valor artístic de les obres i objectes per al col·legi i que treguin bona nota. ==Formes de presentació == Línia 18: Segons la naturalesa o qualitat material del que s'ha exposat, les exposicions poden ser d'objectes originals o de reproduccions, virtuals i mixtes. Segons les característiques formals del seu enfocament i organització dels elements expositius, sistemàtica, si atén a criteris oa una metodologia de desenvolupament preestablerts d'acord amb els fins propis que es persegueixen en aquesta mostra i ecològica, si es proposa donar una visió global i ambiental del missatge o contingut de l'exposició relacionant-la amb l'hàbitat, integrant-hi tots els elements expressius i definitoris de la seva proposta. Segons la disposició intencional del missatge: de desenvolupament temàtic, quan s'intenta reflectir una certa panoràmica comprensiva dels continguts, de tesi, quan s'aposta per una posició o enfocament personal del missatge i les maneres conceptuals i museogràfics amb què transmetre'ls ; exposició contextualitzada propera al seu plantejament a l'ecològica, però especialment enfocada a centrar el missatge i el fil conductor en una interrelació de valors, perquè el discurs, la narració o la història de l'exposició apareguin el més clars possible. Segons l'extensió o densitat dels continguts: general o generalista, àmplies visions o panoràmiques d'objectes i continguts; monogràfica, reduïda a un sol camp o criteri selectiu determinat; polivalent, permet diversos nivells de lectura, segons diferents mentalitats, formació, edat, etc. i especial l'objectiu és una visió molt particularitzada, i una demostració de mitjans i conformació tècnica i escenogràfica molt especials.

Exposició (esdeveniment): diferència entre les revisions