Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Correcció tipogràfica: espai sobrant)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
Encara que tradicionalment se'ls associa amb el concepte de "barbàrie", tal com es va definir per les ciències socials en construcció durant els segles XVIII i XIX (com un estadi intermedi entre els conceptes de "salvatgisme" i "civilització"); també és molt comú la utilització del no menys genèric concepte del "tribal" per designar la seva organització política i social.
 
Els germànics eren pastors i agricultors seminòmades, els assentaments, d'estructura urbanística pròpia de llogarets, eren poc duradors. Amb anterioritat a l'època de les invasions, es trobaven molt lluny de constituir cap tipus d'estructura política que pogués denominar-se Estat. Tots es regien per formes de direcció més o menys identificables amb una monarquia electiva. El rei o "cap de la tribu" (king, kuningaz), amb funcions eminentment militars, era elegit conjunturalment (no de forma vitalícia) per una assemblea de guerrers (thing), que era la realment sobirana a l'hora d'administrar justícia, pactar la pau o declarar la guerra. El rei no deixava de ser un primus inter pares, i tots els guerrers es consideraven els seus iguals, i iguals entre si, almenys en teoria. No obstant això, l'estratificació social per la riquesa feia evident la diferenciació de classes amb marcades desigualtats econòmiques i socials, que l'atresorament, el botí de guerra, l'increment del comerç a llarga distància de productes de luxe ([[esclaus]], [[cavalls]], vi, [[fusta]] , [[ambre]], teles, [[ceràmica]], [[metall]]s, [[orfebreria]], joies i armes) i fins i tot l'ús de la [[moneda romana]] no feia més que incrementar. El comerç romano-germànic ha estat definit com englobant tres sistemes econòmics: l'espai econòmic romà (monetari i de mercat), la zona intermèdia (amb economia monetària limitada i un mercat rudimentari), que s'estendria uns dos-cents quilòmetres més enllà del limis, i la zona sense mercat o amb mercat no monetari, en les regions més allunyades. De [[Roma]] s'importava [[bronze]], [[vidre]], objectes de prestigi i monedes d'[[or]] i [[plata]], mentre que entre les exportacions germàniques havia [[sabó]], [[pells]], [[carro]]s i [[tèxtils]].
 
Cap dels pobles germànics va tenir abans de les invasions un codi legislatiu de dret escrit, sinó costums i pràctiques de dret consuetudinari molt similars entre si i que, a més de quedar reflectides en textos llatins o en la codificació que es va realitzar en els [[regnes germànics]] del sud d'[[Europa]], es van mantenir durant segles als pobles nòrdics.
1.128.294

modificacions