Hugo Wolf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 18:
 
=== Maduresa (1888 – 1896) ===
1888 i 1889 van ser els anys més productius de Wolf, i un punt d'inflexió en la seua carrera. Després de la publicació d'una dotzena de cançons l'any precedent , Wolf va prendre la decisió de reprendre la composició i va intal·lar-se a la casa d'esplai dels Werner - família que Wolf coneixia des d'infant - a [[Perchtoldsdorf]] (a curta distància en ferrocarril des de Viena), amb l'objectiu d'aïllar-se i de treballar en soledat. Ací va compondre els Lieder sobre poemes de [[Eduard Mörike|Mörike]], en una pau acollidora. Després d'una curta interrupció, va canviar de casa, aquesta vegada a la casa d'esplai dels Eckstein, on va compondre els Lieder sobre textos de [[Joseph von Eichendorff|Eichendorff]] i després els 51 lieder sobre Goethe, que van veure la lum el 1889. Després d'unes vacances d'estiu, va compondre l{{'}}''Spanisches Liederbuch'' (Llibre de cançons espanyoles) l'octubre 1889, però en lloc de composicions coloristes d'aroma espanyol, tan de moda en aquell temps, Wolf es va basar en poemes d'autors espanyols sovint oblidats per altres compositors.
 
El mateix Wolf va adonar-se del mèrit d'aquestes composicions immediatament, comunicant als seus amics que aquestes eren les millors obres que mai havia produït (va ser amb l'ajuda de diversos d'aquests amics com les obres van ser publicades). També aleshores, Wolf va aconseguir el reconeixement fora de Viena. El tenor [[Ferdinand Jäger]], a qui Wolf havia escoltat en ''[[Parsifal]]'' durant les seues breus vacances d'estiu, va assistir a una de les primeres interpretacions dels Lieder sobre Mörike i ràpidament va esdevenir un defensor de l'obra de Wolf, donant un concert amb obres de Wolf i Beethoven el desembre de 1888. Les obres de Wolf van ser lloades a la premsa i les revistes, fins i tot al ''[[Münchener allgemeine Zeitung]]'', un dels diaris en alemany més llegits. Per descomptat que les crítiques mai no van ser positives; els partidaris de Brahms, encara ofesos per les despietades crítiques de Wolf, li van retornar el ''favor''. El biògraf de Brahms, [[Max Kalbeck]], va ridiculitzar Wolf per la seua pretesa immaduresa compositiva i les tonalitats estranyes que emprava; altre compositor va rebutjar compartir programa amb Wolf, mentre que [[Amalie Materna]], una cantant wagneriana, va haver de cancel·lar un recital d'obres de Wolf sota l'amenaça de ser inclosa en la llista negra per part dels crítics.